La Web dels Gegants de Mataró

La Web dels Gegants de Mataró



Visitants Totals : 1.118.903
Usuaris Conectats : 4






Guàrdia Civil (somrient)

www.gegantsmataro.cat

Nom: Guàrdia Civil (somrient)
Parella: Guàrdia Civil (enfadat)
Entitat: COPP
Barri: Centre

Constructor: Membres de les COPP

Any: 1986

Aquest gegant, juntament amb el seu company, formen la famosa parella de guàrdies civils (amb tricorni i l'uniforme més típic de la benemèrita). Aquesta parella tan singular, malgrat haver sortit molt poquet en les últimes dècades del segle XX, és molt popular i coneguda a Mataró, degut principalment a que està exposada durant tot l'any a l'edifici de Les Cooperatives de Mataró, al bell mig de La Riera, un dels carrers més concorreguts de tota la ciutat. Val a dir que en aquest edifici no hi ha només els guàrdies civils, sinó que també hi podem trobar repartides per una gran sala visible des del carrer, totes les altres figures supervivents de la colla de Gegants del Coop.

Aquest és el segon membre de la famosa parella de guàrdies civils que tenim a Mataró, però a diferència del seu company, aquest és més baixet, d'aspecte més bonifaci i humil, i amb una expressió una mica trista, i gens severa, que el fa una mica més proper a la gent.

La majoria de Gegants del COPP van néixer durant la dècada dels setanta (finals de la dictadura franquista i predemocràcia) i volien representar els diferents estaments institucionals del moment: la família (el pare, la mare, el fill i la filla de procedència pagesos) i el poder social (el jutge, el guàrdia municipal, la parella de guardies civils, el capellà, la monja, el rei...).

El Centre d´Orientació Psicopedagógica (COPP) arrenca com una entitat cultural dintre de la Unió de Cooperadors de Mataró els anys 60. Néix per cubrir una necessitat sociocultural i de creixement espiritual dels membres cooperativistes i com una proposta diferent a la dels grups polítics.

Dos dels grans mestres vinguts de Barcelona i que van portar els seus coneixements als membres del COPP van ser en Jordi Vallès i en Jordi Serra.

En Jordi Serra, Coordinador d’Animació de Barcelona, va tenir un paper molt important en el naixement del moviment lúdic de l’entitat i que es plasma al carrer amb els primers gegants del COPP a principis dels anys 70 i que van desfilar, entre altres llocs, davant l’Ajuntament i per la Riera, acompanyats de la Família Robafaves i els Nans.

Aquestes primeres figures eren cinc o sis i es tractava d’un tipus de gegants de pal molt senzills, amb una mena de canya que aguantava cadascuna de les mans i que eren subjectades per membres de la colla per donar-los mobilitat, com si fossin unes Titelles Gegants.

Els gegants del COPP més coneguts i que representen els diferents estaments institucionals van començar a construir-se a mitjant anys setanta, gràcies a uns tallers d’art i plàstica dirigits pel mestre Jordi Vallès. Fruit d’aquesta segona fornada de gegants van néixer el Pagés, la Pagesa (o Vella Groga), la Nena (o la Filla dels Pagesos), el Rei, el Jutje (actual Executiu), , el Capellà, la Monja el Municipal i la Parella de Guàrdies Civils, a més d’alguns capgrossos.

Tots aquest gegants, com havien fet els seus predecessors, els titelles, ràpidament van adquirir un paper festiu i reivindicatiu molt important, recuperant un dels espais públics de reunió més populars i prohibits pel franquisme, el carrer. Els gegants van sortir al carrer i eren ballats pel poble i, més que una parodia del règim, representaven el poder al servei del poble. Ha estat d’aquesta manera simbòlica i festiva, l’única possibilitat que han tingut les classes populars de manejar el poder sense valdre’s de revolucions violentes. Tots aquests actes lúdics anaven també acompanyats de xerrades, conferències, taules rodones, etc...

Els gegants del COPP també han estat utilitzats en diferents accions reivindicatives del patrimoni immobiliari, que segons expliquen els membres cooperativistes, varen ser espoliats a la Unió de Cooperadors de Mataró durant la dictadura franquista.
Un cop acabada la dictadura, aquest gegants no van deixar de sortir i als anys 80 eren dels més actius de Mataró, doncs juntament amb els gegants dels esplais, dominaven la imatge gegantera de la ciutat.

Potser, la Parella de Guàrdies Civils, ha estat una de les més populars de l’entitat i malgrat haver sortit molt poc en les últimes dècades del segle XX, és coneguda per haver estat exposada tots aquests anys a l’entrada de l'edifici de les Cooperatives de Mataró, al bell mig de La Riera.

Aquesta parella va ser construïda pels membres de les Cooperatives, abans de l’any 1977. El Guàrdia Civil I es caracteritza per tenir un posat més seriós i una mirada severa que produeix cert respecte i temor alhora; el seu company, en canvi, és més baixet, d'aspecte més bonifaci i humil, i amb una expressió més aviat trista i gens severa, que el fa una mica més proper a la gent.

Cal recordar la història més tràgica d’aquestes figures que van protagonitzar a la veïna vila d’Argentona. A mitjan anys 70 es va legalitzar l’Associació de Veïns d’Argentona. Per celebrar-ho, l’any 1977 es va fer una acció pels carrers del poble en què els veïns recuperaven el nom que els carrers tenien abans de la dictadura franquista. La comitiva que canviava les plaques dels noms dels carrer anava acompanyada d’aquest gegants que, de manera festiva i amb actitud poètica, repartien clavells entre els ciutadans d’Argentona. Aquest fet va ser interpretat pels delators que hi havia entre els argentonins en contacte amb les autoritats franquistes, com una mofa, com una burla a l’autoritat que representava el cos de la guàrdia civil. El mateix dia a la tarda es varen presentar els guàrdies a l’exposició que l’Associació de Veïns tenia oberta al carrer Gran; les figures dels gegants van ser requisades i van obrir expedient aplicant el “código militar”, mentre preparaven un judici amb consell de guerra contra el president i secretari de l’Associació. Varen ser moments d’interrogatoris que despertaren molta por entre els veïns, el president i el secretari, que es varen amagar a la muntanya per temor a ser detinguts. L’Associació de Veïns d’Argentona sempre va defensar que el seu esperit no havia estat mai ridiculitzar l’autoritat de la guàrdia civil, sinó demostrar que la seva autoritat estava al servei dels ciutadans i podia tenir una actitud amable a quants s’hi relacionaven. Tot plegat va ser oblidat amb el temps, segurament per les influències dels amics que feien de bo entre les autoritats del moment.

Tres decades més tard, la llegendària parella de Guàrdies Civils van tornar a passejar per Argentona dintre de l’acte “La Passejada” del Dia Solidari que es va a du a terme el dia 26 de gener de 2008. Aquest cop sense alderulls i acompanyada pel Senyor Queco, l’Iris, en Tridi i un altre gegant del COPP en Roy.

La resta de gegants de l’entitat també han estat exposats des dels seus inicis a l'edifici de les Cooperatives de La Riera, sempre vigilats per l’atenta mirada de l’Aureli Masafrets, membre molt actiu de la Unió de Cooperadors i custodiador de totes aquestes durant moltíssims anys.

L’activitat dels gegants a finals de la dècada dels vuitanta va anant decreixent i a principi dels noranta va començar la seva decadència, que va ser tan ràpida que la seva presència als carrers fins l’any 2008 es podria dir que era més aviat anecdòtica.

Una altra figura significativa (potser més avui en dia que quan es va construir) i que juntament amb la parella de guàrdies civils s’ha conservar en més bon estat fins ben bé l'any 2005, ha estat l’Home, posteriorment convertit en el Monjo. Va ser construït possiblement l'any 1990 juntament amb la seva parella, la Dona, d'aspecte molt similar, l’Home II (actual Roy) i una altra parella de gegants coneguts com l’Home de les Ulleres (o Dalí) i la Dona de les Flors. Les dues gegantes de les parelles, l’any 1994, van ser cedides al CEIP Germanes Bartomeu per convertir-se en els gegants de l’escola; allà les van transformar en un una parella de nens anomenat Tomeu i Tomeua. L’Home, cap a l'any 2005, va caure i es va fer malbé tota l'estructura així com la part posterior de la testa. Tot i així va estar exposat a primera línia de les finestres de l'edifici amb un drap que cobria la part trencada del cap, donant-li una aparença molt diferent a l’original tret que, poc a poc, va fer que la gent el comencés a conèixer amb noms com el moro o el monjo. Totes aquestes figures eren de fibra de vidre , a diferècia de totes les anteriors que eren de cartró o guix.

A finals de l'any 2007 els membres de Geganters d’Enlloc es van fer càrrec d’alguns dels gegants de les cooperatives i ben aviat li van donar una nova aparença; una d’elles va ser la del ja mencionat Monjo.

L’Executiu (antic Jutge) també ha estat un dels gegants que Geganters d’Enlloc ha pogut restaurar i que ara és pot veure molt sovit pels carrers mataronins com a gentant de La Llàntia (degut a que Geganters d’Enlloc és va transformar en la colla gegantera d’aquest barri)

També cal destacar l’Home II, posteriorment convertit en Roy. Geganters d’Enlloc va decidir conjuntament amb l'Aureli Masafrets, de posar-li aquest nom en record a un personatge molt important per aquesta entitat.

La resta de gegants del COPP, tret de la Monja i el Capellà, ja han dessaparegut o es troben en un estat força lamentable i quasi irrecuperables.


La majoria dels gegants que coneixem del COPP van néixer durant les dècades dels anys setanta i vuitanta i volien representar els diferents estaments institucionals del moment: el poder social (el jutge, el guàrdia municipal, la parella de guàrdies civils, el capellà, la monja, el rei...) i la família (el pare, la mare i la filla de procedència pagesos).

Encara que la qualitat artística d’aquestes figures no eren res de l'altre món, pel que van representar durant els anys 70 i 80, amb tot tipus de sortides, entre festives i reivindicatives, molta gent de Mataró els recorda amb molta estima i una mica de malenconia.

El Centre d’Orientació Psicopedagògica (COPP) va arrencar com una entitat cultural dins de la Unió de Cooperadors de Mataró els anys seixanta. Va néixer per cobrir una necessitat sociocultural i de creixement espiritual dels membres cooperativistes i com una proposta diferent a la dels grups polítics.

Jordi Serra, coordinador d’animació de Barcelona, va tenir un paper molt important en el naixement del moviment lúdic de l’entitat, que es va plasmar, al carrer, amb els primers gegants del COPP (al principi dels anys setanta), els quals van desfilar, entre d’altres llocs, per la Riera, acompanyats de la Família Robafaves i els Nans.

Aquestes primeres figures eren cinc o sis, i es tractava d’un tipus de gegants de pal molt senzills, amb una mena de canya que n’aguanta cadascuna de les mans, que els membres de la colla subjectaven per donar-los mobilitat, com si fossin uns titelles gegants.

Els gegants del COPP més coneguts es comencen a construir cap a final dels anys setanta, gràcies a uns tallers d’art i plàstica dirigits pel mestre Jordi Vallès. Fruit d’aquesta segona fornada de figures van néixer tot un grapat de capgrossos i sis gegants: l’any 1977 el Rei, el Capellà i el Jutge (actual Executiu); i l’any 1979 el Pagès, la Pagesa (més tard la Bruixa o la Vella Groga) i la Nena (més tard coneguda com la Princesa).

Tots aquest gegants, tal com va succeir amb els seus predecessors, els titelles, van adquirir un paper festiu i reivindicatiu molt important, recuperant un dels espais públics de reunió més populars i prohibits pel franquisme: el carrer. Els gegants Van sortir al carrer i van ser fets ballar pel poble; més que una parodia del règim, doncs, representaven el poder al servei del poble. És d’aquesta manera, simbòlica i festiva, una de les possibilitats que tenien les classes populars de manejar el poder sense valdre’s de revolucions violentes. Les figures també es van utilitzar en diverses accions reivindicatives del patrimoni immobiliari espoliat a la Unió de Cooperadors de Mataró durant la dictadura franquista. Quasi tots aquests actes lúdics que protagonitzaven els gegants, també anaven acompanyats de xerrades, conferències, taules rodones, etc.

Cal recordar l’anècdota més tràgica que van protagonitzar dues d’aquelles figures a la vila veïna d’Argentona. A la meitat dels anys setanta, es va legalitzar l’Associació de Veïns d’Argentona. Per celebrar-ho, l’any 1977 es va fer una acció pels carrers del poble en què els veïns recuperaven els noms que tenien els carrers abans de la dictadura franquista. La comitiva que canviava les plaques dels noms anava acompanyada per una parella de capgrossos del COPP que representaven dos guàrdies civils, que, de manera festiva i amb actitud poètica, repartien clavells entre els ciutadans d’Argentona. Aquest fet va ser interpretat com una mofa, com una burla a l’autoritat que representava el cos de la guàrdia civil, pels delators que estaven en contacte amb les autoritats franquistes entre els argentonins.

Aquell mateix dia, a la tarda, la guàrdia civil es va presentar a l’exposició que l’Associació de Veïns tenia oberta al carrer Gran; van requisar els dos capgrossos, van obrir un expedient aplicant el ‘código militar’ i van preparar un judici, amb consell de guerra, contra el president i el secretari de l’associació. Van ser uns moments d’interrogatoris que van despertar molta por entre els veïns i els encausats, que es van amagar a la muntanya per temor de ser detinguts i empresonats.

L’Associació de Veïns d’Argentona sempre va defensat que el seu esperit no va ser mai ridiculitzar l’autoritat de la guàrdia civil, sinó demostrar que la seva autoritat està al servei dels ciutadans i que podia tenir una actitud amable amb tothom que s’hi relacionava. L’afer amb el temps es va anar calmant, segurament per les influències dels amics que feien “de bons” entre les autoritats d’aquell moment.

Un cop recuperada bona part de les llibertats, els gegants del COPP, van omplir els carrers de forma habitual. L’any 1979, el Rei, la Bruixa i el Capellà van participar a la primera concentració de gegants mataronins en motiu de la Diada de Sant Jordi; la històrica trobada que va iniciar una tradició que perdura fins avui dia. Als anys vuitanta, eren els gegants més actius de Mataró juntament amb els dels esplais.

L’any 1986 es van construir varies figures més; el Municipal, la Monja, la Dama de la Pamela i la popular parella de Guàrdies Civils. Totes elles va estar exposada, durant més de 25 anys, a l’edifici del Cafè Nou, al bell mig de la Riera, vigilats sempre per l’atenta mirada d’Aureli Masafrets, un membre molt actiu de la Unió de Cooperadors i que va ser el custodi de les figures durant moltíssim anys.

L’activitat dels gegants del COPP, al final de la dècada dels vuitanta, decreix considerablement i, al principi dels noranta, en comença la decadència. Tot i així, el 1988 es van fer les testes del Professor (conegut també com a Dalí), la Hippie (coneguda també com la Dona de les Flors i posteriorment reconvertida en la Tomeua) i l’Home II (sense nom en aquella època i batejat com en Roy l’any 2007). L’any 1990 les tres figures ja estan acabades juntament amb dues de noves, fetes aquest cop amb fibra de vidre: l’Home (que es reconvertirà posteriorment en el Monjo) i la Dona (que es reconvertirà posteriorment en el Tomeu).

Als anys 90, la activitat dels gegants de COPP va minvar tant que, es pot dir, que la seva presència als carrers, durant aquest anys va ser més aviat anecdòtica. L’any 1994, la Dona i la Tomeua es van cedir a l’escola Germanes Bertomeu on, Pep Sivilla, mestre de l’escola i persona molt activa en el moviment veïnal i cultural de la ciutat, els hi va donar una nova personalitat com a gegants de l’escola; van nàixer així en Tomeu i la Tomeua.

A l’any 2007, The Oratam Company, una entitat molt jove però amb moltes ganes de contribuir al foment de la cultura es va posar en contacte amb l’Aureli Masafrets amb la proposta de recuperar alguna de les figures. La primera, l’Home II que es restaura i rep el nom de Roy, decidit conjuntament entre Oratam i Aureli Masafrets, en record d’un personatge molt important per a l’entitat cooperativista.

Els ànims d’aquest grup de joves era tal que, a principis de l’any 2008, dos dels seus membres, l’Aytor i en Dídac, van carregar sobre les seves espatlles la parella de Guàrdies Civils i, tot caminant amb ells, van arribar a Argentona per a participar a La Passejada, del Dia Solidari, acte que es va du a terme el dia 26 de gener de 2008. A diferència del que va passar tres dècades enrere en què es van requisar les figures ‘guàrdies civils’ del COPP, aquest cop, l’acte va concorre amb normalitat i sense amenaces policials. La parella de gegants van estar acompanyar, per a l’ocasió, pel Senyor Queco, l’Iris, en Tridi i el primer gegant recuperat per Oratam, en Roy.

Poc després, els membres de la companyia Oratam van fundar ‘Bogeria Gegantera’, un grup dedicat especialment a treballar i restaurar els gegants. Es van posar mans a la feina i, en poc temps, en va recuperar dos i els hi van donar una nova aparença: Un d’aquests gegants va ser l’Home que va passar a ser el Monjo. L’altre va ser l’Executiu, l’antic Jutge que va conservar la seva personalitat inicial però no el nom. L’Executiu en poc temps va passar a ser molt conegut a tota la ciutat ja que es va convertir en el primer gegant del barri de la Llàntia.

La resta dels gegants del COPP, amb el temps i el canvi de seu de l’entitat, es van deteriorant molt. Amb el temps, alguns van quedar en un estat força lamentable i d’altres van desaparèixer.

L’any 2018, un parell de joves, molt involucrats amb la Web dels Gegants de Mataró i la Mostra de Gegants, en Jan Portet de la Colla de la Norilca i en Carles Rigat de la Colla Xamarca, decideixen restaurar tots els gegants que queden al COPP, un per any.


© LA WEB DELS GEGANTS DE MATARÓ
www.gegantsmataro.cat



Anterior

Galeria

Següent


Darreres sortides en les que ha participat

10/01/2009 - Campanya Mà Oberta (Cercavila Solidaria)
24/04/2008 - Acte Reivindicatiu pel Patrimoni de les COOP
29/03/2008 - Mamifestació pel manteniment de La Fibra
26/01/2008 - Dia de la Solidaritat a Argentona (La Passejada)
07/10/2006 - Trobada de Gegants del Maresme (Mataró - Pubilla del Maresme)
23/04/1986 - Diada de Sant Jordi




© LA WEB DELS GEGANTS DE MATARÓ
www.gegantsmataro.cat