La Web dels Gegants de Mataró

La Web dels Gegants de Mataró



Visitants Totals : 1.128.954
Usuaris Conectats : 6






El Ferm

www.gegantsmataro.cat

Nom: El Ferm
Alçada: 3,00 m
Entitat: Barri de l'Havana i Rodalies
Colla: Colla Gegantera de l'Havana
Barri: L'Havana

Constructor: Sergio Laniado

Any: Estrenat el 5 de juny de 2009

Padrins: El Paler
Padrins: Maria de Mata

Fillols: Minguet, Mariona

El Ferm, de faccions dures, rostre seriós i eixit, cremat pel sol, de cabell negre, celles arquejades, ulls petits i amb una cigarreta als llavis; és el gegant del barri de l’Havana. Guarnit amb una corda i una gran panera, representa la figura real de Domingo Castellà Illa, un humil pescador mataroní que, gràcies al seu tarannà i singularitat, es va convertir en una celebritat local, model de pintors, dibuixants i fotògrafs, i que, fins i tot, té dedicada una sardana i una havanera.

L’Havana, des de fa dècades, és el bressol de nombrosos gegants, fruit d’una diversitat d’entitats que tenen la seu en aquest barri i en la rodalia. Pels seus carrers hem pogut veure, entre d’altres, en Rebentaxarxes, els Gegants de Sant Simó, en Ramonet o el primer gegant d’escola, en Xanet-Xaneta. El barri també va ser l’origen de la coneguda Colla Gegantera d’Iluro, la qual durant un temps es va dir Colla Gegantera de l’Havana. Tot i aquesta gran quantitat de figures, el barri no en tenia cap de pròpia i no és fins l’any 2009 que l’Associació de Veïns decideix crear-ne una.

Tot va començar arran de la insistència d’un nen de deu anys, en Mikel Clar, geganter de la colla d’en Xanet-Xaneta des dels cinc, que no vol que el seu barri sigui orfe de gegants. Amb il·lusió i perseverança, va aconseguir que la junta de l’Associació de Veïns, encapçalada per Joan Salrach, el president, i per Enric Clar, el seu pare, fes realitat el seu projecte, amb la voluntat de recuperar unes figures per al barri que promoguin la participació dels més joves.

La idea inicial és fer dos capgrossos que representin gent del barri. Els personatges que es va triar van ser l’entranyable Pere Pujades, tot un referent dins de l’Associació de Veïns, i Domingo Castellà, més conegut com el Ferm. Les dues figures es van encarregar a l’artista mataroní Sergio Laniado.

En Domingo Castellà, conegut per tothom amb el sobrenom del Ferm, era un personatge sorprenent i singular que va néixer a finals del segle XIX a la zona marinera del Callao. La seva història, com també les anècdotes que se n’expliquen per tot el veïnat, no deixen ningú indiferent. Un autèntic antiheroi mataroní que no passa desapercebut per tots aquells que el van conèixer, tant pel seu físic (fa prop de dos metres d’alçada) com per les seves fetes i gestes. I és gràcies a la singularitat d’aquest personatge, que l’artista Sergio Laniado s’engresca fins al punt de deixar de banda la idea inicial de fer un capgròs per a construir un gegant de més de tres metres. El vestuari final el va confeccionar la Rosa Nogueres i l’Elvira Ferré.

El Ferm i en Pere del Callao es van estrenar per les festes de l’Havana, el 5 de juny de 2010, a l’església de l’Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena, juntament amb una havanera que explica la singular història del personatge a qui representa el gegant. La peça va ser escrita per Maria Remei Peratilla, i musicada per Xandri Montasell i interpretada aquell dia per la coral La Perla de l’Havana.

Des del dia de la seva estrena, la Colla Gegantera de l’Havana van participar molt activament en les cercaviles tant dins com fora de Mataró, representant d’una manera magnífica el seu barri i la seva ciutat.

Però que en sabem de veritat sobre l’entranyable personatge que hi ha darrera del Ferm? En Domingo Castellà va ser un modest mariner que tenia tres debilitats: el vi, el tabac i les dones. D’ell se n’expliquen de seques i de verdes. De coses que va fer o va dir però d’altres que són fruit de la imaginació col·lectiva o bé s’han magnificat.

Cal mencionar que, a part del gegant de l’Havana, hi ha dues figures més a Mataró inspirades en el singular Domingo Castellà; el Rebentaxarxes i en Minguet.

Domingo Castellà Illa

Fill de pescadors, en Domingo Castellà Illa va néixer el 10 de gener de l’any 1898, concretament al número 38 del Callao, situat a la banda de mar de Mataró on també hi va passar tota la seva vida. La seva mare, el puntal de la família, va morir l’any 1905. L’any 1909, un fortíssim temporal va destruir bona part de les cases del Callao, entre elles la dels Castellà quan el petit Domingo només tenia 11 anys. Sense un sostre, ell i el seu pare se’n van anar a viure sota una barca abandonada de la platja.

Tal i com diu Ramon Vila en el llibre Mataró, esqueixos d’un passat, el Ferm “és conegut i recordat per tots els pescadors de Mataró com un home fort i valent, amb un cor molt gran”. D’entre les seves peculiaritats, podem citar que va sempre amb samarreta, ja sigui estiu o hivern; que, quan s’ha de tallar els cabells, li dóna un pop al barber del barri a canvi del tall de cabells; que és atropellat pel tren i, també, per un cotxe i només es trenca unes quantes dents; que es fa passar el fred donant-se plantofades amb un amic; que té múltiples topades amb els municipals pel seu tarannà un pèl transgressor; que fa una travessa nedant de Mataró a Arenys a la recerca del pare, i que, durant un fort temporal, es llança a la mar jugant-se la pròpia vida, per salvar la d’uns altres.

La seva vida sempre va ser vora el mar. Dormia a la platja, en una barca o en alguna pensió de mala mort. Als 52 anys es va casar amb Amparo Chanzá, una jove treballadora de l’Hospital de Mataró i, tots dos, es van instal·lar en un fortí dels que hi ha a les platges de Mataró; concretament, davant del carrer de Lepant.

En Ferm va morir l’any 1923 al fortí on vivia, asfixiat pel fum d’un braser que feia servir per escalfar-se durant les fredes nits d’hivern. Com molt bé explica Ramon Vila en el llibre esmentat anteriorment, “el Ferm, que s’havia jugat la vida pels altres, moria a poc a poc en un solitari fortí de la platja. El destí li negà una bufada de marinada que tant li mancava per tal de no morir”.

Així acaba la sorprenent història del Ferm, però no la seva llegenda, que és present en l’ideari de bona part dels mataronins, i que el veïnat de l’Havana i rodalia va voler consolidar amb la creació del seu gegant, que en preservarà la memòria.

Anys més tard, el mestre Honorat Vilamanyà, director de l’antiga Banda Municipal de Mataró, li va dedicar una sardana obligada de Tenora enregistrada per la Cobla Sant Jordi.

Algunes de les anècdotes del Ferm que recull l’historiador Manuel Cusachs a la revista Capgròs de 18 de maig de 2012:

L’anecdotari atribuït a El Ferm és de començar i no acabar. D’entrada hem de dir que ningú ens n’ha parlat malament. Era especialment curós amb la mainada a qui obsequiava amb algun caramel o amb diners.

Una de les seves anècdotes més cèlebres és aquella quan un municipal li va retreure que s’emborratxés i ell li va dir “Vos no beveu una mica més del compte el dia del vostre sant?”. El caporal li va respondre que “Sí”. I ell li respongué “Doncs jo com que em dic Domingo ho celebro cada setmana”.

Una altra vegada el Ferm va ser detingut per aldarulls i condemnat a la presó. El jutge li preguntà si tenia alguna cosa a declarar i ell respongué “Si haig d’anar a la presó que sigui a Mataró”.

Va fer el servei militar a Cartagena, a la Marina, i va tirar un oficial a l’aigua perquè no li agradava la seva manera de parlar.

Una altra vegada a la bodega de Can Peret del Vi, a la plaça Gran, li van donar un vas ple de vinagre que es va beure sense pestanyejar. A soles es dirigí amb discreció a en Peret i li va dir “Escola Peret, aquest vi se t’ha picat”.

Quan va morir intoxicat per un braser no va tenir massa ressò. Només una breu notícia al periòdic Mataró en deixava constància. Però amb el pas del temps la seva figura s’ha anat agegantant fins al punt que ara es coneixen com els germans Arenas el van pintar, altres el van dibuixar, el fotògraf Santi Carreras l’immortalitzà retratant-lo a la platja, té una bonica sardana “El Ferm”, una havanera, surt a la novel·la “La casa de les heures” de Joan Comellas.


Havanera “El Ferm”
(escrita per Maria Remei Peratilla, i musicada per Xandri Montasell)

Recitat: Domènech Castellà Illa
va ser un home molt valent,
el segle passat naixia
El Ferm, fill d’un altre Ferm.
Era alt i corpulent
feia de paler i pescava,
de llevant fins a ponent
a ell ningú l’igualava.
El seu posat “altaner”
li donava un aire esquerp,
però els que el coneixien bé
sabien com era el Ferm.
Vivia sota una barca
ningú sabia la veritat,
si era per sentir-se lliure
o bé per necessitat.

Pantalons sota el genoll
el cigarro i gorra al cap,
sempre a punt per fer un favor a tothom
doncs ell a molta gent va ajudar.
Durant l’època dels banys
quants cops es va capbussar,
Mingo vigila’m els nens si és que vols..
venir a parar-me la mà.

EL FERM CONEIXIA ELS SECRETS DEL MAR,
LA GALERNA ELS GRANS TEMPORALS
I TOTS ELS VENTS I CORRENTS MARINS.
NEDANT, EL DIA EN QUE TOTS VAN NAUFRAGAR,
A LA PLATJA AGAFAT UN PAL, ELL VA TORNAR
DES DE MAR ENDINS.

portant les paneres a dalt del cap
la juguesca la guanyava ell.
La guanyava sempre.
Can Mai Tanquis era un bar
a prop de la via del tren,
més d’un cop l’atropellà
màquina i home.. vencé el Ferm!!

EL FERM, QUE VA SER EL MILLOR LLOP DE MAR
ELL QUE A TOT S’HAVIA ENFRONTAT,
EN TOT MOMENT SENSE DEFALLIR.
LA SON, LA FATIGA O L’ADVERSITAT
VA VOLER QUE UN PETIT BRASER GUANYÉS EL FERM,
DINTRE D’UN FORTÍ.

Recitat: Sense una alenada d’aire
per poder evitar el morir,
ell que a tanta gent salvava
va complir amb el seu destí.
I des d’aquell dia ençà
es veia a la seva dona,
anar a Santa Anna a resar
per aquell que va ser el seu home.

Músics li han fet havaneres
i pintors l’han retratat,
Mataró recorda’t sempre.. del FERM!!


En Pere Pujades

L’altre figura del barri és el capgròs anomenat Pere del Callao: Pere Pujades va ser un home involucrat completament amb les reivindicacions del veïnat des dels seus inicis i l’impulsor d’una de les activitats més consolidades de la Festa de Primavera de l’Havana: el concurs de paelles. Va ser una figura puntal a l’Associació de Veïns del barri pel seu tarannà conciliador, però d’idees clares i precises, que van contribuir a l’equilibri en la presa de decisions de les juntes en les quals participava. Això, unit al seu caràcter afable i de bon jan que mostrava en la relació amb totes les persones del barri, el va convertir en un personatge admirat i estimat per petits i grans de la zona, i és per aquest motiu que l’Associació de Veïns el va voler immortalitzar en una de les seves figures, en Pere del Callao.

© LA WEB DELS GEGANTS DE MATARÓ
www.gegantsmataro.cat



Anterior

Galeria

Següent


Darreres sortides en les que ha participat

30/07/2020 - Exposició Mataró és festa. La imatgeria festiva de la ciutat.
13/07/2020 - VIII Mostra de Gegants i Cultura Popular de Mataró - Els gegants a les botigues del Casc Antic
24/11/2019 - 15a Festa de Tardor del Col·legi Cor de Maria
17/11/2019 - Festa de Tardor de l’Escola Anxaneta
22/09/2019 - Festes d'Arenys de Mar (Agermanament de l’Elm i el Ferm)
15/09/2019 - Festa Major de Montornès del Vallès
10/07/2019 - VII Mostra de Gegants i Cultura Popular de Mataró (Exposició)
19/05/2019 - Festes del Barri de l'Havana
27/04/2019 - 30a Festa Gegantera d’Hostalric
23/04/2019 - Presentació del nou Xanet-Xaneta de l’escola Anxaneta
30/09/2018 - XXVa Trobada Gegantera de Sarrià
11/07/2018 - VI Mostra de Gegants i Cultura Popular de Mataró (Exposició)
26/05/2018 - Festes del Barri de l’Havana
23/04/2018 - Diada de Sant Jordi
12/07/2017 - V Mostra de Gegants i Cultura Popular de Mataró
09/07/2017 - Cercavila pel Pubillatge a Mataró
11/06/2017 - Festes del Barri de l’Havana
04/06/2017 - Trobada de Gegants a Santa Eulàlia de Ronçana
18/02/2017 - Rebombori Gitanero
12/06/2016 - Festes del Barri de l’Havana


Veure totes les sortides arxivades d'aquest gegant

© LA WEB DELS GEGANTS DE MATARÓ
www.gegantsmataro.cat