La Web dels Gegants de Mataró

La Web dels Gegants de Mataró



Visitants Totals : 1.118.904
Usuaris Conectats : 5






La Vellassa

www.gegantsmataro.cat

Nom: La Vellassa
Alçada: 5,50
Entitat: Confraria de l'Enterrament

Constructor: Josep Maria de Ramon

Any: Estrenada 9 de Març 2011 (Dimecres de Cendra)

La Vellassa és una enorme geganta tipus titella de més de cinc metres i mig d’alçada que es desplaça arrossegada amb unes rodes. Tot i que s’arrossega des de l’interior, el fet de fer-ho amb rodes fa que s’allunyi una mica del que entenem com un gegant tradicional a Catalunya. A d’altres països com França o Bèlgica no és un fet insòlit trobar figures d’aquestes característiques com ara la coneguda Minneke Poes de Ieper.

La Vellassa és un dels personatge del Carnestoltes a Mataró. Creada per la Confraria de l’Enterrament el 2011, surt al carrer únicament el Dimecres de Cendra dintre dels actes de l’Enterrament de la Sardina on s’escenifica la lluita entre els Vicis (representants d’en Pellofa) i les Velles (representants de la Vellassa que a la vegada representa la Quaresma).

Des del 1991, la Confraria de l’Enterrament organitza els citats actes de l’Enterrament de la Sardina que és un dels esdeveniments més singulars i esperats del carnaval de la ciutat. En primer lloc es duu a terme la vetlla d’en Pellofa al vestíbul de l’Ajuntament. Més tard les seves despulles són conduïdes en Comitiva amb les marxes fúnebres de la “Societat Musical d’Escura-Cassoles”, i escortades pels Botargues fins al lloc on es procedeix a fer l’acte de Comiat i la Lectura del seu testament. Un cop finalitzada la lectura es procedeix a la cerimònia de la Cremació, en la que s’incinera el cos del Rei del Carnestoltes mataroní. És després d’aquest moment quan fa la seva aparició la imponent Vellassa representant l’esperit de la Quaresma.

Però l’esperit d’en Pellofa encara segueix viu i es personifica en els Vicis que planten cara a la Vellassa per tal que l’alegria i disbauxa del carnestoltes no s’acabi. Són les últimes forces carnestoltesques; són set i simbolitzen els set pecats capitals.

La Vellassa no es deixa intimidar pels Vicis i invoca un exercit format per set Velles, les quals representen les set setmanes que té la Quaresma. La plaça es converteix en un camp de batalla on tots dos bàndols (Velles i Vicis) intenten imposar la seva manera de regir la vida de la ciutat. No obstant, la superioritat que imposa la força del calendari fa que guanyi la Vellassa, que s’empassa i fa desaparèixer els Vicis.

Després del triomf sobre els Vicis, la imponent figura de la Vellassa cedeix el protagonisme a la Vella Quaresma de fusta, que serà conduïda pel Gremi de Portants fins a la Plaça de la Peixateria, on es procedeix a l’Entronització.

El Carnestoltes de Mataró

El Carnestoltes a Mataró engloba tots els actes que van des del Dijous Llarder fins al Dimecres de Cendra. Malgrat no tenir el renom dels carnavals d’altres localitats catalanes, és una festa força consolidada amb personatges, situacions i actes propis, molts d’ells iniciats entre els anys 70 i 80 de la mà del Gremi de la Carnestoltada. S’estructura al voltant d'una seqüència ritual que inclou l'arribada, el regnat, la mort i l'enterrament del seu rei, en Pellofa.

En Pellofa, rei dels Poca-Soltes
(escrit per Laia Mulà al Tot de Mataró)

En Pellofa va néixer l’any 1979, poc després de la fi de la Dictadura, de la mà del Nou Gremi de la Carnestoltada, un grup de gent del món de l’espectacle sortida del Foment. Amb l’ajuda de l’Ajuntament, van crear un ninot que simbolitzava el Carnestoltes i van impulsar els diversos actes que tenien lloc a la plaça de la Peixateria: el Dijous Llarder, el Divendres Sant, el Dimecres de Cendra, etc.

L’any següent el ninot va passar a cobrar vida gràcies a un actor que l’interpretava. Pere Vázquez, mataroní que ha participat activament en diverses edicions d’en Pellofa com a director artístic i intèrpret del personatge, relata que els Pellofes en aquella època “eren molt impactants i crítics perquè estaven poc lligats a les Institucions Públiques i perquè veníem d’una època de molta repressió”.

La trajectòria d’en Pellofa no ha estat precisament planera. Diverses han estat les polèmiques al voltant dels discursos i les indumentàries del Rei dels Poca-Soltes, els quals se centren a cada edició en una qüestió diferent d’actualitat: des dels polítics, passant per temes eròtics o socials. Aquestes polèmiques, sumades als canvis en els comitès organitzadors del carnestoltes a la ciutat, han fet que el camí d’aquest personatge hagi estat molt agitat.

Va ser l’any 1986, amb en Pellofa VIII conegut com a ‘Mas el Masturbador’, que el personatge va generar tanta polèmica que l’Ajuntament va deixar de col·laborar-hi i el Nou Gremi de la Carnestoltada va desaparèixer. Fins al 1992 Mataró va perdre el seu Rei dels Poca-Soltes particular i només es va mantenir la rua i l’enterrament de la Sardina com a actes de Carnestoltes.

El Patronat de Cultura de l’Ajuntament va reprendre la figura ocupant-se de buscar mataronins que organitzessin i encarnessin la figura. Per aquest motiu, l’aspecte reivindicatiu, crític i agosarat d’en Pellofa va perdre força i eren més discrets. Poc després va optar per encarregar encarnar el Rei del Carnestoltes a l’Entitat que guanyés la rua.

Un dels moments més polèmics d’aquesta època va tenir lloc el 2001 perquè hi havia elements sexuals força realistes damunt la carrossa. L’any següent, el 2002, l’organització a càrrec de l’Hermandad Andaluza per haver estat guanyadors de la rua va generar tanta controvèrsia que hi va haver un nou gir sobtat. Aquell Pellofa, amb un discurs amb trets xenòfobs i racistes va provocar la creació del Comitè de Crisi de Carnestoltes (CCC), nous encarregats de la seva direcció.

El CCC recuperava el Pellofa originari, un personatge sortit del poble i molt crític. Aquesta tercera etapa del Rei dels Poca-Soltes, entre el 2003 i el 2008, va crear la primera dona Pellofa, la Letícia, inspirada en la nova princesa d’Espanya just acabada de casar. A causa de la manca d’ajuts per part de l’Ajuntament, el CCC va dissoldre’s i el Patronat de Cultura es va veure obligat a reprendre el seu paper en l’organització del Carnestoltes. El 2009 opta per assignar un director artístic que organitza la festivitat.

Actualment en Pellofa és un element de la ciutat que cada vegada està agafant més potència. Els mataronins li van perdre la confiança però ara s’ha recuperat i té més públic en les seves aparicions. Així doncs, queda palès que el Rei dels Poca-Soltes és un personatge estimat i un símbol propi de la cultura de la ciutat que aporta des de fa més de quaranta anys elements que cap altra tradició brinda en l'actualitat.

Els Botargues

Els Botargues són l’inseparable guàrdia reial d'en Pellofa, d’uniformes estrafolaris, carotes personalitzades i armats amb escombres per on tiren foc.

S’anomena botarga a un tipus de personatge que apareix en un gran nombre de celebracions festives tradicionals de l’hivern a tot el continent europeu. La figura també pot trobar-se en festes asiàtiques que res tenen a veure amb el cristianisme. Tot i que la majoria d’ells van abillats amb un vestit d’una sola peça, de tots colors, fet per a la seva sortida en el marc d’una festa popular, en el seu origen, el de les botargues no era sinó un vestit fet amb parracs, amb trossos de tela cosits sense solta ni volta.

Explica Manel Carrera, estudiós de les festes del Forcall, on són molt populars aquestes figures que "les botargues duen sempre la cara tapada, no llancen coets durant les seves sortides i duen un fuet entre les mans. Aquest fuet té dues parts, una de rígida, sovint de fusta, amb què el personatge el subjecta, i una altra de roba i fil, que serveix per picar a terra produint un soroll estrèpit. La seva funció dins la festa és variada: obren pas a les comitives i cercaviles festives, bromegen amb tothom qui es troben per davant, empaiten i magregen a les dones, atropellen als qui es posen en el seu camí, espanten als més petits, juguen amb els elements del mobiliari urbà, entren a les cases pels balcons i posen cap per avall els objectes domèstics… Les botargues posen, doncs, les condicions perquè l'esperit de la festa es desenvolupi i es contagiï a tothom, trastocant momentàniament l’ordre establert".

Així doncs trobem presència del concepte Botarga com a "antropomorfitzacions dels esperits tel·lúrics o genis de la natura, éssers trapelles, transgressors, potencialment perillosos, però vinculats als ritus de renovació estacional i per això, benèfics per a l'ésser humà i la seva subsistència". Aquest fil és el que es va estirar per crear, de nou, una comparsa mataronina amb relat. De botargues festius en trobem sobretot a la zona dels Ports de Morella, al País Valencià i relacionats amb les festes de Sant Antoni. "Les botargues d’el Forcall són entre deu i vint personatges que evolucionen al so d’una melodia característica de dolçaina i tabal, obren pas a la comitiva i cometen tot tipus d’entremaliadures, com entrar a les cases pels balcons i finestres, empaitar les dones i saltar sobre els que s’ho miren, magrejant tothom mentre criden, salten, canten i piquen al terra amb els seus fuets", narra Manel Carrera.

El mateix estudiós explica que "la missió de les botargues és revolucionar el poble, posar cap per avall l’ordre establert". Un rol que a Mataró podem atribuir no tant, segurament, als Botargues en si, i sí a la comparsa o conjunt que formen aquests amb en Pellofa.

Els Botargues van aparèixer el 1979, fruit del procés de refundació festiva de la ciutat que es va impulsar des del Foment.

Segons escriu Cugat Comas al Tot de Mataró: El que acabaria sent Nou Gremi de la Carnestoltada operava aquell any per carnaval en els equilibris de l'impàs entre la mort del Dictador i la plena recuperació democràtica. Per carnaval del 1979, Mataró encara no té Ajuntament democràtic –el tindrà després de les eleccions de tres mesos després– i la festa de carnaval ha anat sumant petits elements inventats. Molta ciutadania sintonitza amb aquella refundació festiva i participa dels actes en diferents aspectes.

Com en altres elements que es posen sobre la taula, l'aposta que es fa llavors és d'estirar o recuperar tradicions per establir un nou relat festiu per la ciutat. Si al juliol neix la Momerota, creada per Boris Ruiz a partir de la referència històrica del Costumari Català de Joan Amades sobre una bèstia similar que sortia per carnaval a Mataró i Canet, també en el naixement i definició dels Botargues com a acompanyants del Rei dels Poca-Soltes es busca una referència o antecedent. I és que no només a Mataró hi ha Botargues.

El 1979 doncs, apareixien els primers Botargues mataronins per acompanyar en Pellofa, la figura del Rei que en la seva primera encarnació era, precisament, un ninot de palla. Molta de la idiosincràsia de la comparsa va ser improvisada, des de les capes fetes amb restes d'una arpillera del Foment, a la mateixa caracterització. Aquesta s'ha mantingut: roba negra, màscara, barret i una forca molt característica amb forma d'escombra.

En tots aquests anys els Botargues han mantingut una mateixa manera de fer: la fidelitat a en Pellofa, recreada fins i tot en les edicions en què Mataró s'ha quedat sense aquesta figura. Acompanyen el Rei del Carnestoltes en tot moment i, evolucionen amb el seu propi toc de tabals. Tot i que amb l'actual reglamentació per a colles de foc no es pot mantenir aquest tret característic, durant anys els Botargues eren anònims i apareixien quasi per generació espontània.

El grup s'organitza amb una persona responsable que fa de cap de colla i ostenta "la llavor", una mena de trofeu. Formen part de la comparsa 25 Botargues i 12 músics. Tothom que vulgui pot optar a ser botarga si hi ha una vacant.

Els Botargues són fidels a una vocació d'anonimat i potser per això tenen una mena de vot de silenci pel qual no parlen amb els mataronins en la seves sortides. I és que el rellevant és el grup i la identitat és col·lectiva. Tot i aquesta vocació, els Botargues han aparegut extraordinàriament en ocasions que ho requerien com en el comiat de l'enyorat Jordi Canal que en va ser membre fidel des dels inicis.

Els Portafardells

La llegenda dels Portafardells explica que “aquests éssers fantàstics, meitat home, meitat peix, sortien del mar a fotre canya, a dir veritats i desemmascarar mentiders, vanitosos i capgrossos massa pretensiosos” i que, com que estaven al costat del poble, els van petrificar per mirar de fer-los callar. Per això, la seva sortida anual és com una mena de desencantament ritual dels tritons esculpits, que cada any s’encarnen de nou en els portafardells per deixar anar tot allò que ningú s’atreveix a dir.

L’any 2000, un grup de persones va voler recuperar l’esperit contestatari propi del Carnaval i va crear una comparsa nova al marge del control municipal: els Portafardells, que va sortir per primera vegada –i per sorpresa– durant el Carnaval d’aquell mateix any.

Segons escriu Manel Carrera i Escudé: Els Portafardells són una mena de ball parlat que barreja els versots satírics d’un ball de diables, la coreografia d’un ball de pastorets i la dinàmica d’un correbars. Fan una versió del ball de pastorets, un ball que s’executa picant entre si uns bastons d’un metre de llargada fets de fusta de castanyer. Cada ballada acaba amb un dels balladors pujat damunt una pinya formada per la resta, des d'on recita uns versos que –com els dels balls de diables–, contenen abundants dosis de crítica social i política.

La comparsa està formada per una trentena de persones: sis parelles de balladors, una desena de músics i un grup d’ajudants. El nom fa referència, precisament, a la seva funció de crítica al poder establert: fa al·lusió tant als fardells, "conjunts d'objectes embolicats per ser transportats", com als portafarcells, que designa una "persona xafardera amiga de contar embolics" (el que a Mataró s’anomena un portaplatets).

Es tracta d'un grup d'homes i dones que van vestits amb uns pantalons i una brusa de color blau, que simbolitza el mar. La seva principal característica és que, per tal de poder mantenir l’anonimat i poder exercir la crítica sense por de represàlies, duen el cap totalment tapat i una mitja màscara que els cobreix la cara. La màscara està inspirada en les cares de tritó que hi ha esculpides a la façana de la Peixateria, un edifici neoclàssic concebut per ser el mercat municipal del peix.

Els Portafardells surten només dues vegades l’any, sempre en el marc de les festes de Carnaval: durant la Portabardellada, una mena de correbars que té lloc divendres a la nit, i durant el Derressaca, un acte més familiar que té lloc diumenge a la tarda. En totes dues ocasions, la dinàmica és semblant. Al so d’unes músiques compostes per a la ocasió, molt rítmiques i amb la presència del flabiol (instrument mataroní per excel·lència), les sis parelles de balladors volten pels carrers acompanyats per centenars de joves disfressats –alguns formant comparses satíriques– disposats a escoltar els seus punyents versos i les seves crítiques als governants i a la resta de poders fàctics locals, nacionals i internacionals. La comparsa s'atura en determinats indrets per executar el seu ball i per, finalment, recitar els versots, que sempre acaben amb el característic:

Tornem a ser a Mataró
per poder tocar el crostó,
a aquells que sense miraments,
ens omplen de patiments.


Un grup d’ajudants dels Portafardells reparteix els versots impresos entre els assistents i els enganxa a les parets al llarg del recorregut. Per refermar el seu caràcter transgressor, la comparsa es mou en la més absoluta il·legalitat: surt sense demanar els corresponents permisos d’ús de l’espai públic, sense contractar cap assegurança ni demanar els obligatoris serveis d'ordre, mèdics o de protecció civil. Així funcionen, almenys, les profunditats del mar d'on procedeixen.

La música pròpia dels Portafardells són tres peces composades per Dani Álvarez i una quarta harmonitzada d’una de tradicional francesa: De marxa amb els Portafardells, l’Americana dels Portafardells, el Dos per Quatre i la Polca d’Olt.

La Juliana Llardera i la Semproniana Llardosa i el Dijous Llarder

Dijous Gras és el tret de sortida de les festes de Carnaval arreu del territori català i sempre cau en lluna nova. Conegut també per Dijous Llarder o dia de la truita, el costumari d'aquest dia ve marcat pels àpats dins l’àmbit familiar protagonitzats per les truites i els ous barrejats amb la carn, les botifarres d’ou i la coca de llardons.

Desde l’any 2000, el dijous llarder, la Hermandá de la Juliana Llardera i la Semproniana Llardosa, surt al carrer a fer el tradicional repartiment de truites que s'escau en tan greixosa diada. La Juliana i la Semproniana passegen el seu carro pels carrers més cèntrics de la ciutat, repartint truites i botifarra d’ou, anticipant la irreverència i la perversió que ha de marcar el nou regnat d'en Pellofa. La Momerota i la Momeroteta volten també per la zona pixant vi i suc de fruita.

La representació profana en versió carnestoltesca de les dues patrones de la ciutat, també acostumen a acompanyar en Pellofa a molts actes.

Ball de Gitanes

L’espectacle del Ball de Gitanes de Mataró es celebra el dissabte de Carnestoltes. S’inicia amb una cercavila encapçalada per la Mulassa i en Mossèn Biscúter i seguida pels diablots, velles, nuvis, balladors i balladores, que finalitza a la Plaça de Santa Anna on comencen els balls.

Al ball hi participen els diablots que fan unes evolucions amb les forques, les velles, grup de deu dones grans (homes transvestits), que ballen aparellades, el brau o fera i l’agutzila. Tots ells són presentats per una vella (també un home vestit de dona), que els dóna l’entrada, comenta la seva acció i tracta en vers, opinions sobre aspectes de la vida política, social i econòmica.

A l'inici de la ballada entra a la plaça la Colla de Gitanes de Mataró amb la parella de nuvis al davant i fan uns tombs per la plaça saltant. El ball de gitanes de Mataró està format pel "Galop d'entrada", "Entrada de ball", "Espolsada en parts de tres", "Americana", "Brindis", "Polca", "Xotis", "Jota" i acaba amb "el Relleu de la núvia". "L'Entrada de ball" es balla en doble filera, les dones amb pandereta i els homes amb castanyoles; "l'Espolsada amb parts de tres" es balla en rotllana de parelles i destaca pel punt d'espolsada; "l'Americana" es balla en rotllana de parelles (les dones porten un gran ventall de color).

Cap a la meitat del ball de gitanes es fa "el Brindis" en el que s’ofereix als balladors ratafia, aigua o refresc. La "Polca" també es balla amb rotllana de parelles, les dones amb una pandereta. El "Xotis" i la "Jota" es ballen en una doble rotllana tocant tots les castanyoles. El "Relleu" de la núvia es fa amb la peça musical "La cirereta" i la balla saltant la parella de nuvis de l'any següent que dóna tombs per la plaça saltant.
Mentre dura el ball, els diablots van passant entre els balladors i el públic fent barrila, imposant l’ordre i renyant-lo. Mentre es fa el brindis, membres de l’organització passen amb ramets de mimosa per recollir diners per pagar la festa.

La dansa es va crear l'any 2010 amb coreografies de Pompili Massa, a partir de les evolucions dels balls de Carnaval de plaça: balls de gitanes, espolsades, etc. Amb posterioritat s’han introduït modificacions i afegitons.

L’Associació Cultural i d’Esbarjo Mestres del Gai Saber va néixer un 27 de juliol de l’any 2007, amb la voluntat de dur a terme la recuperació del Ball de Gitanes de Mataró. A finals del 2015, tenint en compte l’èxit de les gitanes, l’entitat va posar en marxa un altre projecte de ciutat: la recuperació de la resta dels seus propis balls tradicionals. Amb el nom “Mataró Dansa”, l’11 d’octubre del 2015 es van representar al Teatre Monumental. Per tal de donar a conèixer i difondre les danses tradicionals de la ciutat, aquesta associació de caire cultural es va convertir en esbart l’any 2017, amb la denominació oficial “ESBART MATARÓ”.

Finalment, a principis del 2018 es va estrenar “La Mulassa”, formant part del bestiari tradicional i de la imatgeria festiva de Mataró.

L’Enterrament de la Sardina

El Dimecres de Cendra és quan es realitza l'enterrament de la sardina, i és un fet que posa fi al carnaval, alhora que enceta el temps de quaresma. És una manera de posar fi al temps de disbauxa, gresca, etc. Al començar el temps de quaresma, i per tant temps d'abstinència i de penitència. L'origen de l’enterrament de la sardina, cerimònia que es fa a moltes poblacions del país, prové de l'antiga tradició de sortir als afores a berenar el darrer dia de carnaval i fer aquest ritual per tancar el període de gresca. El fet d’enterrar la sardina també té certes connotacions carnals, perquè era el darrer dia que es permetien pràctiques sexuals abans d’entrar en l’abstinència religiosa.

Sobre el perquè «s'enterra la sardina», una de les hipòtesis és que, el nom «sardina», era una manera col·loquial d'anomenar l'espinada o la carcanada del porc, que tradicionalment s'enterrava just abans de començar la quaresma per simbolitzar que s'entrava en un període de privacions i abstinències, que per altra banda en aquella època era molt rigorós i respectat per la societat

A Mataró, es celebren diferents actes per acomiadar en Pellofa: la Capella ardent, a l’entrada de la Casa Gran, on tothom pot plorar a llàgrima viva la mort de qui fou el Rei del Carnestoltes; la Comitiva Funerària: amb els Botargues obrint pas i la música dels Escuracassoles a la comitiva d’autoritats que, amb dol rigorós, acompanyen les desconsolades vídues; L’Acte de Comiat: amb tota solemnitat i rigor, el notari farà la lectura del testament d’en Pellofa. Després es procedirà a la Cremació d’en Pellofa; L’Arribada de la Vella Quaresma: amb l’aparició de la Vellassa s’iniciarà la lluita entre Velles i Vicis que acabarà amb la victòria de les forces quaresmals i l’inici de les set setmanes de dejuni i abstinència; i L’Acompanyament i Entronització: desfilada per a l'entronització de la Vella Quaresma a la Plaça de la Peixateria amb repartiment de bunyols i vi calent pels assistents.

La Vella Quaresma i el Serra-cames

La Vella Quaresma és, als Països Catalans, la representació gràfica de la Quaresma, el temps que va de dimecres de cendra fins a Setmana Santa. El període penitencial, dins la litúrgia catòlica, és temps de dejuni i abstinència, allò que popularment s'anomena fer magre. Tot plegat és una preparació ascètica per a la Pasqua. També és present a altres zones de la mediterrània; a Grècia se l'anomena la senyora Quaresma, on se la representa sense boca i amb una creu sobre el cap.

Té la forma d'una vella arrugada i xaruga, amb set cames que va perdent d'una en una a mesura que van passant les setmanes de Quaresma. Les singularitats que defineixen el personatge són que té set cames –a voltes, set arengades– i que a la mà hi duu un bacallà i un cistell de verdures, normalment bledes. A partir del segle XIX aquesta figura representa també que comença una època d'abstinència de carn i que era moment de comprar peix.

Actualment, malgrat que el temps de Quaresma ha perdut intensitat per la laïcització de la societat, la Vella Quaresma continua vigent i adopta noves formes de representació i de celebració. En són exemples s’Àvia Corema a Maó o el Serra la Vella d’Ullastrell. En totes dues poblacions tenen una geganta que és la Vella Quaresma.

Segons escriu Manel Carrera i Escudé, amb informacions de Toni Vidal: Mataró va ser la primera vila catalana que va incorporar al seu calendari festiu un serra-cames popular, una celebració consistent en anar arrencant, setmana a setmana, una cama a la Vella Quaresma que s’exhibeix a mode de calendari en un indret públic.

La tradició dels serra-cames populars és relativament recent. Fins aleshores no hi havia cap celebració festiva tradicional relacionada amb la Quaresma que tingués lloc a l’espai públic. El temps quaresmal era, i encara és, un temps de recolliment a la llar, de dejunis i abstinències. Hom compta els dies que queden perquè acabi aquest temps, i perquè arribi la primavera, amb un calendari casolà que es penja a les parets de les cases. El salt de l’esfera privada a la pública, de l’àmbit familiar al comunitari, data de finals del segle XX i té un nom de ciutat: Mataró.

La primera notícia que es té d’una celebració d’aquest tipus és la de Mataró. La idea va néixer l’any 1979, al mateix moment de la creació d’en Pellofa, nom amb què es coneix el Rei Carnestoltes mataroní. Aquell primer any, després de l’Enterrament del Carnestoltes organitzat pel Nou Gremi de la Carnestoltada, un grup de gent va repartir entre els assistents una imatge de la Vella Quaresma extreta del Costumari Català de Joan Amades perquè la gent la tingués a casa. L’any següent, el 1980, aquesta fotocòpia ja es va convertir en una imatge gran, feta de fusta per un artista de Mataró. Des d’aleshores i de forma ininterrompuda, la festa ja adopta el model actual: l’entronització d’una gran imatge de fusta a la Plaça de la Peixateria i la serra d’una pota cada setmana. La festa agafa embranzida i es consolida l’any 1986, que l’organització dels actes passa a ser responsabilitat d’una entitat: la Confraria de les Set Setmanes.

En l’actualitat, tots els actes d’aquesta celebració els organitza la Confraria de les Set Setmanes, que cada any encarrega el disseny de la Vella Quaresma a un artista de la ciutat diferent. Els artistes reinterpreten la forma i les cames de la Vella a la seva manera, de tal forma que la imatge de la Quaresma és cada any diferent.

La seqüència de la festa comença el mateix Dimecres de Cendra, quan, una vegada acabat l’Enterrament d’en Pellofa, que escenifica la fi de les festes de Carnaval, es presenta en societat la imatge de la Vella Quaresma de l’any en curs.

Tot seguit es fa la seva entronització. La imatge de fusta és acompanyada en comitiva i amb música de banda per diferents carrers de Mataró fins a la Plaça de la Peixateria. Arribats allà, la imatge és penjada en un dels edificis d’aquesta plaça (el que era abans la Peixateria de Mataró). Penjada així, a la vista de tothom, la imatge de la Vella Quaresma recupera la seva funció original: la de ser un calendari popular per saber els dies que queden perquè la Quaresma acabi i la Primavera arribi. Per celebrar la coronació es llancen diversos coets voladors i s’encenen altres elements pirotècnics i es reparteix vi calent i bunyols de bacallà entre els assistents.

A partir d’aleshores, cada diumenge, des del primer diumenge de Quaresma fins al darrer, molts mataronins i mataronines es concentren a la Plaça de la Peixateria per serrar una de les potes de la Vella Quaresma. Allà, a la una en punt del migdia, dos persones pujades a una escala tallen amb una serra una de les potes. Aquestes dues persones executen un petit joc amb els assistents. En primer lloc els demanen que cantin la tonada tradicional de la festa: «Serra la vella, un plat d’escudella, serra la velló, un plat d’escudelló». Aleshores algú demana “Que ja està?” i els dos voluntaris responen amb un rodolí del tipus “No mestressa, porteu pa que la serra no vol serrar”. El rodolí s’improvitza en funció de les menges que la gent porta de casa seva (fuet, maduixes, vi, etc). Una vegada s’aconsegueix talla la cama, es llancen tres coets voladors i s’acaba l’acte.

La Confraria de les Set Setmanes també s’encarrega d’imprimir i repartir uns cartells amb la imatge de la vella Quaresma de l’any en curs, segons la versió de l’artista escollit, que inclou també el programa amb dels dies que es tallaran les cames. Aquestes fotocòpies es reparteixen per les escoles i també el dia que es penja la Vella a la Plaça Peixateries com cada vegada que se li talla un peu.


© LA WEB DELS GEGANTS DE MATARÓ
www.gegantsmataro.cat



Anterior

Galeria

Següent


Darreres sortides en les que ha participat

26/02/2020 - Dimecres de Cendra (Arribada de la Vella Quaresma)
10/07/2019 - VII Mostra de Gegants i Cultura Popular de Mataró (Exposició)
06/03/2019 - Dimecres de Cendra (Arribada de la Vella Quaresma)
14/02/2018 - Dimecres de Cendra (Arribada de la Vella Quaresma)
12/07/2017 - V Mostra de Gegants i Cultura Popular de Mataró
01/03/2017 - Dimecres de Cendra (Arribada de la Vella Quaresma)
10/02/2016 - Dimecres de Cendra (Arribada de la Vella Quaresma)
18/02/2015 - Dimecres de Cendra (Arribada de la Vella Quaresma)
05/03/2014 - Dimecres de Cendra (Arribada de la Vella Quaresma)
13/02/2013 - Dimecres de Cendra (Arribada de la Vella Quaresma)
22/02/2012 - Dimecres de Cendra (Arribada de la Vella Quaresma)
09/03/2011 - Dimecres de Cendra (Arribada de la Vella Quaresma)




© LA WEB DELS GEGANTS DE MATARÓ
www.gegantsmataro.cat