La Web dels Gegants de Mataró

La Web dels Gegants de Mataró



Visitants Totals : 1.119.374
Usuaris Conectats : 4






Iluro

www.gegantsmataro.cat

Nom: Iluro
Alçada: 3,95m
Parella: Alarona
Entitat: Colla Gegantera d'Iluro
Acompanyament musical habitual: Gralles

Constructor: Josep Cardona (Nona)

Any: Estrenat el 23 d'abril de 1990

Padrins: Joan Pi i Pomereta (Sant Joan Despí)
Padrins: Senyor i Senyora de Burriac (Argentona)

Fillols: Lourdes, Gisuca, Joaquim, Maria, Mart el Guepard

< Veure Iluro posterior >

L’Iluro, juntament amb la seva parella, l’Alarona, gegants de la Colla Gegantera d’Iluro, formen la parella romana més coneguda, tant de Mataró com de la resta de Catalunya.

L’Iluro té l’aparença d’un ciutadà romà, i a la mà, hi porta un pergamí que simbolitza el comerç, tan important a Mataró. La seva parella, l’Alarona, porta a les mans una filosa, que simbolitza la indústria tèxtil, un sector que ha marcat la vida de la ciutat i dels seus habitants.

L’Iluro i l’Alarona originals van ser construïts l’any 1990 per en Josep Cardona, més conegut com a Nona. La idea d’aquest gegants va ser fruit de la iniciativa d’un grup de persones que provenien, en un principi, de la Colla Gegantera de Sant Simó. Ben aviat formen la Colla Gegantera de l’Havana, que posteriorment es convertirà en la Colla Gegantera d’Iluro, ja que tenien la pretensió de no representar tan sols un barri en concret, sinó tota la ciutat. De fet, tant el nom d’Iluro com el d’Alarona corresponen a dues denominacions antigues de la ciutat de Mataró amb els que la Colla Gegantera d’Iluro vol retre homenatge a la ciutat.

Els gegants s’estrenen el 23 d’abril de 1990, el dia de Sant Jordi, i són batejats el 8 de juliol del mateix any. Els seus padrins van ser en Joan Pi i la Pomereta, de Sant Joan Despí i els Senyors de Burriac, d’Argentona.

Des de la seva creació, són un dels gegants més actius i habituals a les trobades geganteres que es realitzen arreu de Catalunya.

Al llarg dels anys, són restaurats diverses vegades. El 1999, coincidint amb els actes de la Ciutat Gegantera, a Vic, estrenen uns vestits nous, força més elegants que els anteriors (confeccionats per la Rosa López, antiga membre de la colla), i un nou maquillatge, a càrrec de Xavier Bas, que els dóna un to lleugerament més bronzejats. L’any 2001, són repintats una altra vegada, aquest cop, per la Mònica Vilert, i el 27 de febrer de l’any 2005, per la festa del 5è aniversari de la Coordinadora de Colles Geganteres de Mataró, els gegants tornen a estrenar vestuari, aquesta vegada, a càrrec de Pepita Fernández, de l’Artesania Dorada de Mataró.

El 2005 arriba un dels fets més remarcables de la colla: el diumenge 2 d’octubre, l’Alarona és proclamada Pubilla del Maresme. Una recompensa merescuda per una colla i uns gegants que, des de la seva creació, sempre representen el moviment geganter, tant a dins com a fora de la ciutat.

Tal com va explicar en aquells moments el seu emocionat cap de la colla, David Roy:

L'Alarona de la Colla Gegantera d'Iluro va ser escollida ahir pubilla del Maresme.

Dir que vam comptar amb el recolzament de les colles de Mataró que hi van participar: Lucius Marcius, Norilca, Sol-Ixent, Lourdes i Senyor Carretero. També cal remarcar que vam comptar amb el suport de gairebé totes les colles del Maresme.

Donar també gràcies des d'aquí al recolzament que ens ha donat des del començament 'la nostra colla' del Cor de Maria. Ens han ajudat a fer realitat un somni que portàvem molts anys intentant.


Aquest fet assoleix el seu punt àlgid el 7 d’octubre de l’any següent, quan la colla, juntament amb la Coordinadora de Colles Geganteres de Mataró, organitza la Trobada de Gegants del Maresme a la nostra ciutat, en la qual van assistir més de 40 gegants mataronins, a més de tots els gegants de la Vocalia del Maresme i els de l’Agrupació de Colles Geganteres de Catalunya. Un total de 100 gegants i més de 1.800 geganters omplen els carrers de Mataró de manera espectacular, com no s’havia vist mai.

A principis de 2008, Sergio Laniado va repintar els gegants, que també estrenen cavallets nous (i, d’aquesta manera, s’aconsegueix rebaixar una mica l’enorme pes de les figures).

L’any 2010 els gegants commemoren el seu XXè aniversari i la colla estrena un nou acte per la ciutat; la Mosta de Balls de Gegants de Mataró; una mostra que es realitzarà anualment, a principis de juliol, i per on passaran gegants de tot el territori català.

Una de les darreres sortides que va realitzar la parella de gegants, en motiu del 25è aniversari de la seva creació, va ser el 14 de juny de 2015 a Montserrat; la colla gegantera els pujà caminant des de Monistrol fins a l’Abadia.

És a la Mostra de Balls de Gegants celebrada el 4 de juliol de d’aquell mateix any, quan la colla va presentar unes noves figures, unes rèpliques de l’Iluro i l’Alarona construïdes per en Toni Mujal a partir dels motlles originals d’en Nona.

Els gegants vells, tanquen la seva vida “activa” participant a La Passada de Les Santes d’aquell mateix any i desprès restaran exposats permanentment a la Biblioteca Antoni Comas de Mataró.

L’Iluret

La Colla Gegantera d’Iluro va sempre acompanyada per un capgròs, l’Iluret, construït els anys noranta. És crea per una fundació de comediants, també al taller d’en Nona. En aquest taller, era molt habitual de veure-hi gent fent pràctiques i, entre aquest alumnes, hi ha en Jordi Saban, en aquell temps, molt jovenet. Ell és qui va dissenyar la figura i qui, en els seus primers anys de vida, la passeja per tot arreu. El capgròs representava un capellà “progre”: fins i tot duia una arracada. Desprès d’uns anys de rondar amunt i avall amb el capgròs, en Jordi es fa gran i cedeix la figura a la Colla Gegantera d’Iluro, i des d’aleshores, serà una figura indispensable en les seves sortides.

L’any 2007, el capgròs pateix una remodelació, tant de pintura, a càrrec de Sergio Laniado, com de vestuari, per Pepita Fernández, de l’Artesania Dorada. L’Iluret es converteix així en un bandoler català. Es treu els hàbits de capellà i es posa una camisa i armilla de bandoler, uns pantalons de tres quarts i unes espardenyes.


Mostra de Balls de Gegants de Mataró

L’any 2010, coincidint amb XXè aniversari de la fundació de la Colla Gegantera d’Iluro, els seus membres van organitzar un nou acte a la ciutat amb l’intenció que els mataronins poguessin veure i gaudir dels balls propis de molts gegants d’arreu de Catalunya.

Batejat amb el nom de ‘Mostra de Balls de Gegants de Mataró’ la seva primera edició es va dur a terme el dissabte 26 de juny d’aquell mateix any i va comptar amb la participació de la Família Robafaves, els Gegants Vells de Malgrat de Mar, els Gegant d’Anglès, els Gegant de Badalona, els Gegants de Vilafranca del Conflent, els Gegants d’Orduña, els Gegants i els Gegantons de l’Agrupació de Colles Geganteres de Catalunya, així com la parella amfitriona, l’Iluro i l’Alarona.

Aquesta mostra de balls és bastant esperada a la ciutat i es realitza cada any en un dels dissabtes del mes de juliol. L’acte està estructurat amb una plantada inicial de totes les figures a Plaça de Santa Anna, una posterior cercavila fins a la Plaça de l’Ajuntament i, un cop allà present totes les figures, es realitza la Mostra de Balls pròpiament dita, on cada colla realitza els seus balls davant el públic. Un cop acabat els balls, l’acte finalitza amb una altra cercavila de les figures des d l’Ajuntament, recorrent la Riera, fins al Parc Central.

En els anys que porta celebrant-se la Mostra de Balls de Gegant s’han pogut veure els balls propis de molts gegants d’arreu; de Barcelona, de Reus, de Tortosa, de Palamós, de Ribes de Freser, del Carnaval de Solsona, de La Roca, de Cervera, de Sant Cugat, de Sant Joan Despí, etc.


L’antiga ciutat d’Iluro

La via romana més antiga documentada epigràficament a la península és la que enllaçava els poblats d'Iluro i d'Ausa (la antigaVic), que va ser construïda entre el 120 i el 110 aC. La ciutat romana d’Iluro es va fundar entre el 80 i 70 aC, en un petit turó situat entre dues rieres (l’actual Riera i el Rierot). La ciutat va arribar a tenir una extensió urbana de més de 6 hectàrees i va ser una de les més importants de la zona; amb el seu comerç, el fòrum, el mercat, les muralles, el clavegueram, etc. L'àrea d'influència també va ser molt àmplia i el seu territori incloïa gran part del Maresme.

Durant l’època de l’emperador August, la ciutat va viure el seu màxim esplendor i va obtenir l’estatut jurídic de ‘municipum’. Les estratigrafies arqueològiques documenten la continuïtat d’Iluro fins a principis del VII dC, amb dos moments d'especial dinamisme i vitalitat en els segles II i IV. Però, amb la decadència de l’Imperi Romà, mica en mica, també va arribar la decadència d’Iluro.

Sota els carrers del nucli antic de Mataró hi ha les restes d’aquesta antiga ciutat romana; algunes d’elles han quedat al descobert com les Termes; altres s’han trobat, s’han documentat i s’han tornat a soterrar; i moltes altres encara no s’han descobert i continuen sota els nostres peus.

A finals del segle X, el territori que havia ocupat l’antiga Iluro, lentament, es va repoblant per pagesos. Al segle XI, fonts escrites, ja mencionen que, en aquest lloc, ara hi havia un parròquia, envoltada de petits masos amb el nom d’Alarona i que estava sota la protecció de la pròpia parròquia, Santa Maria, i del Castell de Mata.

El misteri de la gran cavitat sota la Plaça Gran

Abans de l'actual temple de Santa Maria hi va haver una església romànica i encara abans un temple d'origen romà. És, precisament en el subsòl dels voltants d’aquest antic edifici, més concretament sota la veïna plaça Gran, on moltes veus situa una gran cavitat que, a més, comunicaria amb varis edificis del casc antic de la ciutat.

El misteri de la gran cavitat de la plaça Gran va començar ja fa molts anys. L’any 1994 es van realitzar les primeres prospeccions i periòdicament se n’han anat fent per mirar de trobar la cavitat que, de moment, no apareix.

Segons explica Mireia Biel al Tot Mataró del 4 de juny de 2015:

Ja fa anys que l’arquitecte mataroní Agàpit Borràs reivindica la Plaça Gran com a important patrimoni de la ciutat. Borràs fa 22 anys que assegura que al subsòl de la plaça hi hauria una sala de grans dimensions, basant-se en informacions contrastades. Una cavitat soterrada que algunes fonts orals li haurien explicat que existeix i que, fins i tot, hi haurien accedit per unes escales molt rectes des de l’interior d’un immoble quan eren uns infants, pels volts del 1937.

L’historiador Ramon Reixach ha estat seguint la pista de la possible sala i s’ha submergit en els arxius vinculats al passat de la ciutat i la recerca ha obtingut resultats. Resseguint les passes d’historiadors i arqueòlegs reconeguts de la nostra ciutat, Reixach va localitzar la família Ribas, qui tenia en possessió, sense saber-ho, un document original de 1737 titulat ‘Antiguedades de Mataró’.

El document fa referència –tal com es pot veure a la fotografia– a una mina “hipotèticament situada a poca distància de les Espenyes tirant cap a ponent i que s’encamina cap al nord”. Segons l’escrit, la cavitat estava feta amb tanta sumptuositat, primor i magnificència que va moure alguns curiosos a investigar-la i endinsar-hi, moment en què van calcular que arribava sota el Portal de Valldeix, aproximadament, ja que encara no existia el sistema mètric internacional i el càlcul de distàncies era difícil. Un edifici segurament romà i en ruïnes és el que troben i es plantegen dues opcions: d’una banda, que es tracti d’un edifici colgat per la terra per culpa de les inundacions; o bé un espai construït ja intencionadament sota terra que utilitzessin com a criptopòrtic, és a dir, “un fons d’aigua”.

Si bé Agàpit Borràs sempre ha mantingut que aquesta gran sala es troba sota la plaça Gran, Ramon Reixach remarca que es podria trobar “en una zona propera, com ara la plaça de Santa Maria” perquè sinó “ja hauria sortit”.

Per tant, s’obren tres fronts: que les afirmacions de Borràs i la documentació trobada no parlin del mateix; que la cavitat hagi quedat colgada o que es trobi a la plaça Xica o Santa Maria.

Aquesta darrera afirmació és la que ha derivat en la formulació de noves hipòtesis que podrien destapar l’ús que tenia aquesta gran sala. Segons Reixach, tant podrien ser unes voltes “sobre les quals es construís el temple romà” o un “gran dipòsit d’aigua que els romans fessin servir per a alimentar les termes romanes de Can Xammar, ja que les mines d’aigua de les que s’alimentava Mataró no eren suficients”.


© LA WEB DELS GEGANTS DE MATARÓ
www.gegantsmataro.cat



Anterior

Galeria

Següent


Darreres sortides en les que ha participat

25/07/2018 - Exposició de gegants a biblioteques de Mataró (Biblioteca Antoni Comas)
14/06/2015 - Pujada a Montserrat en motiu del 25è aniversari
23/04/2015 - Diada de Sant Jordi
23/04/2014 - Diada de Sant Jordi
26/05/2013 - Trobada de Gegants d’en Nona a Sant Feliu de Llobregat
12/05/2013 - Ciutat Gegantera (Calella) (Dia 12)
23/04/2013 - Diada de Sant Jordi
16/02/2013 - 10è aniversari de la Lourdes
27/01/2013 - XVI Trobada gegantera de Parets del Vallès
27/11/2012 - Trabada de Gegants de Sant Climent de Llobregat
11/11/2012 - Trobada de Gegants del Maresme (Caldetes)
04/11/2012 - Festa Major de Teià
13/10/2012 - Trobada de Gegants a Campos (Mallorca)
08/09/2012 - Festa Major de La Roca del Vallès
12/08/2012 - Festa Major de Millars (Catalunya Nord)
24/07/2012 - Les Santes, Festa Major de Mataró (La Gegantada)
14/07/2012 - Trobada de Gegants de Ribes de Freser
07/07/2012 - 3a Mostra de Balls de Gegants de la Colla Gegantera d'Iluro
23/06/2012 - Festa Major de Palamós
10/06/2012 - Ciutat Gegantera 2012 (Masquefa)


Veure totes les sortides arxivades d'aquest gegant

© LA WEB DELS GEGANTS DE MATARÓ
www.gegantsmataro.cat