www.gegantsmataro.cat

Nom: Terenci
Entitat: Institut Thos i Codina
Colla: Colla Gegantera d'en Terenci Thos i Codina
Barri: Molins

Constructor: Xavier Bas, Dídac García i Emili Pera (original) Estructura actual de l'any 2021 feta per Jordi Pedragosa. Pintura actual de l'Eloi Romañà

Any: 16 de juny de 2000 (durant la Terenciada) (testa data del 1997)

Fillols: Mia

En Terenci és, segurament, el gegant més il·lustrat i culte de tota la família gegantera de Mataró, cosa que podem extreure’n, d'un primer cop d'ull, de la seva elegant aparença.

La figura està dedicada a la persona que dóna nom a l'institut al qual pertany: el famós catedràtic, poeta, polític i literat mataroní Terenci Thos i Codina.

Pep Tuneu, professor d’educació física de l’Institut Thos i Codina, va ser l’impulsor d’aquesta figura (també del Pagès del GEM, d’en Sethomes del Camí del Mig i de la Baldufa de l’EB Cerdanyola), n’encarrega la testa i les mans a l'artista Xavier Bas, que, amb la col·laboració de Dídac Garcia i Emili Pera, fa una autèntica reproducció del personatge real, amb tot tipus de detalls, i li dóna una aparença molt propera a la del Terenci de debò.

Tot i que la testa és de l’any 1997, per mancances econòmiques, el gegant no s’estrena fins ben entrat l’any 2000, concretament el 16 de juny de l’any 2000 amb motiu de la Terenciada -nom que rep la festa de l'institut-, i la seva sortida fora del centre la fa el diumenge 4 de març de l'any 2001, en participant, amb setze gegants més, a la Festa de l'ensenyament públic (MUCE), celebrada al Nou Parc Central de Mataró.

Tot i això, en Terenci ha sigut durant pràcticament 20 anys un dels gegants de la ciutat amb menys activitat. Només als inicis es va poder consolidar una petita colla que el treia molt esporàdicament, tenim com a fita més destacada la del dia 5 de febrer de 2006, al col·legi Valldemia –on el personatge real Thos i Codina va impartir classes-, en què va participar en la trobada de gegants, apadrinament i bateig de la nova figura de l’escola, en Mia. A principis de l’any 2009, Kevin Lancho (antic membre de Bogeria Gegantera i de la Colla de la Norilca), es va encarregar de treure el gegant per diverses cercaviles dins i fora de Mataró durant dos mesos. Passat aquests temps, el gegant torna a caure en un període d’inactivitat només trencat per la seva presència passiva a les diferents edicions de la Mostra de Gegants de Mataró. No és fins l’any 2017, quan la figura torna a ser protagonista activa a una trobada de gegants, la que es va celebrar a la vigília de l’1 d’octubre, al seu centre, en motiu del referèndum per la independència de Catalunya. Durant el curs d’aquell any (2017-2018) Simó López, aleshores director de l'institut, va ser el promotor per impulsar una nova colla per en Terenci amb dos objectius clars: participar a la Trobada de Gegants de la Diada de Sant Jordi i a la Gegantada. El 7 de març de 2018, la nova colla gegantera de l’Institut Thos i Codina, encapçalada per Quim Ponce, es posa en marxa per a participar amb en Terenci a la Diada de Sant Jordi d’aquell any.

Tot i que l’acompanyament tradicional d’en Terenci era basat en gralles, arran a una fusió improvisada de 3 colles (la del Dracalegre , la de la Rocaina i la pròpia d’en Terenci) durant la Gegantada de 2019, la colla adopta la batucada com a nova metodologia instrumental.

El 7 de març de 2020, just cinc dies abans de la proclamació del confinament causada per la pandèmia de COVID-19, es va celebrar la festa del 20è aniversari de la figura, coincidint també amb la celebració del segon aniversari de la posada en marxa de la seva colla gegantera.

La Petjada de la Colla Gegantera d’en Terenci

La Colla Gegantera d’en Terenci, a més de ser actualment de les colles geganteres més actives de la ciutat, també està tenint una petjada i una influència importantíssima en el món geganter local.

Fent una mica d’història d’aquest grup del barri de Molins, van anar entrant a la colla gegantera d’en Terenci de forma esglaonada, els quals venen d’altres colles, una d’elles, la de la Iaia , on Pere Solà (actual membre de la colla del Terenci) va implicar-se en la construcció de la nova Iaia . També procedeixen d’altres colles com la del Dracalegre, Cirerer, Rocaina, Norilca, Lourdes, Angeleta, Berto i la d'en Pep la Guineu

Aquest grup va començar a formar-se com a batucada de la Colla Gegantera d’en Terenci. Amb el pas del temps i la incorporació de Jan Portet, es van anar abarcant cada vegada més àmbits geganters a la ciutat, com el muntatge de la Mostra de Gegants, l’organització de diversos actes geganters (Cercavila de la Marató de Tv3,...), la recuperació dels històrics Gegants del COPP i del Rebentaxarxes , el projecte Mataró Gegant (anant per les escoles de la ciutat a revifar les respectives colles geganteres, fomentant, difonent i potenciant l’esperit geganter de Mataró), així com donar un cop de mà a aquelles colles i gegants que necessiten ajuda per sortir (sempre sota un criteri decidit pel conjunt de membres de la colla).

Avui dia, l’acompanyament musical d’aquesta colla és la gralla i la batucada, tot i que a partir del curs 2021-2022, des de l'Institut Thos i Codina s’estan proporcionant classes de flabiol a càrrec de la professora de música Marta Serra, de manera que, aviat, també veurem dansar el Terenci a ritme de flabiol.

Com a anècdota a destacar, es pot afirmar que l’última trobada gegantera a Mataró, abans del confinament (amb tot el conjunt de restriccions que han impermès dur a terme l’activitat gegantera fins l’octubre de 2021), va ser la del 20è Aniversari d’en Terenci, i la primera cercavila a la ciutat, després d’aquest any i mig sense actes geganters, també va estar organitzada per la Colla gegantera d’en Terenci, dins la Jornada Reivindicativa i Mediambiental (Fridays For Future) al barri dels Molins.

Terenci Thos i Codina
(font: Viquipèdia)

Terenci Thos i Codina neix a Mataró el dia 1 de setembre de 1841 i és considerat la figura capdevantera de la intel·lectualitat catalanista del segle XIX a la ciutat.

Destacat escriptor, poeta, catedràtic, pedagog, advocat i polític, a més de diputat provincial, membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i director de l’Escola Valldemia de Mataró. També és promotor de l’Associació Artística Arqueològica local i de l’Escola d’Arts i Oficis de la ciutat. En els Jocs Florals de l’any 1887 és proclamat Mestre en Gai Saber. Destacat catalanista, és delegat de Mataró en l’assemblea que promulga les Bases de Manresa, el 1892, el projecte d’autonomia per al Principat de Catalunya aprovat per la Unió Catalanista.

Un cop acabat els seus estudis primaris (a l’Escola Pia de Santa Anna), Terenci Thos i Codina cura les carreres de dret, filosofia i lletres a Barcelona. És en aquest període quan coincidí amb l'ambient cultural que havia de conduir el 1859 a la restauració dels Jocs Florals de Barcelona. Entre 1859 i 1860 es traslladà a Madrid, junt amb el seu germà Silví, on va fer el doctorat en Filosofia i Lletres, que obtingué el 1860 i, dos anys després el de Dret Civil i Canònic, el mateix any que obtenia el primer èxit en els Jocs Florals.

L'any 1863 entra com a soci numerari a la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. El prestigi que havia anat guanyant amb els Jocs i les seves relacions amb els principals personatges de la Renaixença el conduïren el 1864 a col·laborar en la premsa de l'època, iniciant un període fins al 1867 escrivint un article setmanal en el Diario de Barcelona. El 1865 ingressà en el Col·legi d'advocats de Barcelona i l'any següent veia la llum la seva obra més coneguda, Lo llibre de la infantesa. Rondallari catalá.

El 1867, el 26 de novembre, es casa amb Maria de l'Encarnació de Bofarull i de Palau a la parròquia de Sant Josep de Mataró. D'aquest matrimoni en nasqueren quatre fills. El 1876 va morir la seva esposa i, des d'aquell moment, es dedicà plenament a la seva feina. Va ser professor i vice-director al Col·legi Valldemia. El 1876 va ser nomenat catedràtic de l'Escola d'Enginyers Industrials de Barcelona i, més endavant, catedràtic de Legislació industrial.

Però a aquesta tasca docent, que el portava diàriament de Mataró a Barcelona, cal afegir-hi la seva tasca professional com a jurista. Era advocat i al llarg de la seva vida professional assessorà particulars, empreses i grans corporacions com ara la companyia minera per a la que treballava el seu germà, o l'Ajuntament de Mataró o el de Vilassar de Mar, per als que en fou conseller, com també va ser assessor de marina dels districtes de Mataró i Masnou o de l'antiga Caixa d'Estalvis de Mataró entre tants d'altres afers.

Entre 1877 i 1880 va ser elegit diputat provincial pel districte de Mataró pel partit conservador, tasca en la que va impulsar importants iniciatives. El 9 d'agost de 1881 es va casar novament, ara amb Maria Carme Cabanyes i Rabassa a Can Cabanyes d'Argentona.

Terenci Thos i Codina va estar al darrere de nombroses associacions culturals i d'iniciatives ciutadanes que s'encaminaven a donar sortida als nous reptes que propiciava la societat canviant del seu temps. Així, des del 1864 formà part de la Comissió de l'Acadèmia de Belles Arts per a la restauració del monestir de Ripoll. Fou l'impulsor de la primera exposició industrial i agrícola celebrada a Mataró durant les Santes de 1865 en l'Escola Pia. Contribuí decisivament a la creació de l'Escola d'Arts i Oficis de Mataró, fou un dels impulsors del Circulo Católico, recolzà l'Associació Excursionista de Mataró, fundà l'Associació Artístic Arqueològica Mataronesa, fou degà del Col·legi d'Advocats de Mataró i president de la junta de govern de la Caja de Ahorros de Mataró, embrió de l'extinta Caixa d'Estalvis Laietana, entre un extens llistat d'iniciatives ciutadanes. Literàriament assolí el seu màxim prestigi en obtenir el títol de Mestre en Gai Saber en els Jocs Florals de 1887.

El 1892 participà en l'Assemblea Catalanista de Manresa, on presentà diverses esmenes. Impulsor del moviment catalanista a Mataró i al Maresme, va exercir el paper de mestre per a unes noves generacions que al nou segle convertirien el moviment en veritablement polític.

Tot aquest desplegament intel·lectual i d'activitat, sempre estava sotmès a una premissa inicial: la recuperació nacional per a superar els nous reptes de la Catalunya contemporània.

La seva obra literària és extensa, diversa i, sobretot, dispersa. Dispersa en la premsa i en altres publicacions periòdiques de l'època. I quan diem diversa ens referim a la diversitat de gèneres que va tractar: poeta llorejat, articulista i traductor. La seva producció és bilingüe, obres en català i obres en castellà. Com a poeta, quasi exclusivament va escriure en català i com a periodista i articulista ho va fer indistintament, però sobretot en castellà.

Entre 1864 i 1867 feia un article setmanal en el Diario de Barcelona de avisos y notícias; entre 1895 i 1896, també setmanalment, publicava un article breu o recopilava notícies curtes en el suplement "Fulla catalanista" del Diario de Mataró y comarca. Entre 1868 i 1888 va dirigir el Boletin del Colegio de Valldemía, fent-se càrrec dels articles que obrien cada número. A més d'aquestes col·laboracions fixes, ocasionalment també publicà articles a Revista catalana, Revista de Catalunya, La Veu del Montserrat, La España Regional, La Veu de Catalunya, El Semanario de Mataró o a Revista mataronesa. A banda dels seus articles i dels seus poemes, també col·laborava en la premsa barcelonina fent arribar notícies breus, que no signava però que identifiquem clarament, a la Renaixença i ben segur a Lo Gay saber.

Quant a la seva obra poètica, va publicar poemes al Calendari Català, a l'Anuari català, a La Renaixença, a La Veu del Montserrat, a La Ilustració catalana, a l'Almanaque literario del Ateneo Catalan, al Semanario de Mataró, al Noticiero mataronés, a la Fulla catalanista o a La Costa de Llevant.

Cal esmentar també la seva faceta com a traductor; El 1894 va publicar la traducció al català de l'obra de Tomàs de Kempis Tractat de la Imitació de Christ, traduhit de la llengua llatina.

El 27 d'abril de 1903, Terenci Thos i Codina va morir, a Mataró, a l'edat de 61 anys.