www.gegantsmataro.cat

Nom: Terenci
Entitat: IES Thos i Codina
Colla: Colla Gegantera d'en Terenci
Barri: Molins

Constructor: Xavier Bas, Dídac García i Emili Pera

Any: 2000

Fillols: Mia

En Terenci, és segurament el gegant més ilustrat i culte de tota la família gegantera de Mataró, o com a mínim, això podem extreure'n d'un primer cop d'ull, de la seva elegant aparença.

La figura d'en Terenci està dedicada a la persona que dóna nom a l'institut al que pertany, el famós catedràtic, poeta, polític i literat mataroní Terenci Thos i Codina.

L'institut va encarregar la testa i les mans a l'artista Xavier Bas, el qual va fer una autèntica reproducció amb tot tipus de detalls, ja que va donar-li una aparença molt propera a la del personatge real. Tot i que es tracta d'un excel·lent treball, val a dir que va ser fet amb un temps molt limitat (poc més d'un mes), doncs el centre el necessitava amb urgència. Aquesta precipitació queda una mica reflexada en el cos i en el vestit, de qualitat molt per sota del que es mereix aquest gegant.

En Terenci es va presentar públicament el 16 de juny de l'any 2000 amb motiu de la Terenciada (nom que reb la festa de l'escola) i la seva primera excursió fora del centre la va fer el diumenge 4 de març de l'any 2001, participant amb setze gegants més a la festa de l'ensenyament públic, celebrada al nou parc central de Mataró.

Fent una mica d'historia del personatge d'en Terenci Thos i Codina, podríem dir que va nèixer a Mataró l'any 1841 i va ser un considerat poeta, catedràtic i pedagog, a més de diputat provicial, membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i director del col·legi Valldemia. Va ser també promotor de l'Associació Artística-Arqueològica local i de l'Escola d'Arts i Oficis de la ciutat. Als Jocs Florals de l'any 1887 va ser proclamat Mestre en Gai Saber. Destacat catalanista, fou delegat de Mataró a l'assemblea que promulgà les Bases de Manresa al 1892 (projecte d'autonomia per el Principat de Catalunya aprovat per l'Unió Catalanista). Finalment va morir l'any 1902.