La Web dels Gegants de Mataró

La Web dels Gegants de Mataró



Visitants Totals : 1.119.365
Usuaris Conectats : 3






Carme

www.gegantsmataro.cat

Nom: Carme
Parella: Llorenç
Entitat: Cinc Sénies
Colla: Geganters de les Cinc Sénies
Acompanyament musical habitual: Gralles
Barri: Cinc Sénies

Constructor: Josep Cardona (Nona)

Any: 1990

Padrins: Franxesco

La Carme, del veïnat de les Cinc Sénies, és una dona remendadora, sempre preparada amb una gran agulla a la mà, per apedaçar els trossos malmesos de les xarxes de pescar.

El seu nom, Carme, patrona dels pescadors i de la mar a Catalunya. El seu ofici, remendadora, ofici molt dur tradicionalment heretat i exercit per dones i, ara, en vies d’extinció.

La feina de remendar la xarxa començava un cop arribades les barques a la platja. Els pescadors descarregaven la captura per a vendre-la i tot seguit estenien les xarxes al sol per assecar-les, i reparar els estrips. Amb un drap blanc assenyalaven els trossos de xarxa que calia apedaçar i començava la feina. El treball de remendar la xarxa era una feina dura i cansada. Es treballava a la mateixa platja, moltes vegades a peu dret o assegudes en modestes cadires de vímet, en mala posició i suportant les inclemències del temps. Les remendadores es passaven hores apedaçant les xarxes malmeses i sovint treballaven “a preu fet”, per a tenir l’art enllestit per a la següent jornada de pesca.

El seu marit, en Llorenç, és un pescador de rostre tranquil i adobat pels dies de sol i la sal de la mar. A les mans, porta una gran xarxa de pescador i, A les mans, porta una gran xarxa de pescador i, recolzat del braç, una bota de vi de pell, per quan l’ataca la calor i la set.

En Llorenç i la Carme formen la parella de gegants pescadors de la Colla dels Geganters de les Cinc Sénies i, tot i que fa molt poc que se’ls coneix amb aquests noms, es tracta d’uns gegants construïts fa molts anys.

Van se obra de Josep Cardona, més conegut per Nona, l’any 1990 i representaven una parella de masovers. Ell, un home que treballava la terra, amb una eina de camp a les mans. Ella, amb un gran cistell amb ous i un ànec. Inicialment eren del partit polític Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i la seva funció podria ser la d’amenitzar les reunions, meetings o festes que organitzaven els membres de la formació política. Però en realitat, la parella de gegants pràcticament no va sortir mai, restant guardada a la seu que tenia el partit a Mataró.

El temps passa, la seu del partit canvia i els gegants ja no tenen lloc a la nova seu. Josep Vicent Garcia i Caurin, militant del partit i alhora director de l’escola de Les Aigües, va aconseguir un lloc dins el recinte per a poder guardar els gegants. Allà es van desar durant molts anys. Durant aquell temps, dintre del món dels entusiastes dels gegants, se’ls coneixia com els Gegants de les Aigües. La veritat però, és que els gegants només es guardaven al recinte i mai van tenir un caràcter representatiu de l’escola, la qual ja tenia les seves pròpies i carismàtiques figures; en Bernardino i la Cirereta.

L’any 2006, en Josep Vicent alerta als col·laboradors de “La Web dels Gegants de Mataró” del mal estat dels gegants i de la impossibilitat de continuar desant-los sota cobert. L’any 2007, fruit d’una conversa entre en Toni Braza i en Jordi Cantallops (membres de la Colla de la Norilca i del Ball de Diables de Mataró, respectivament) va néixer la iniciativa de recuperar les dues figures i fer-les representants de la zona agrícola on vivia en Jordi, les Cinc Sénies. Els gegants, molt deteriorats, es salven in extremis i van ser portats a la masia de Can Puça la primavera d’aquell mateix any.

En aquesta nova etapa, en Jordi els neteja i pinta amb la intensió de fer-los sortir aviat, en alguna edició del Crema de les Cinc Sénies, una festa que durant uns anys van organitzar els veïns de la zona. Però, entre una cosa i una altra, la feina de remodelació es va estancar. El gegants, inacabats però segurs, resten guardats a les Cinc Sénies durant deu anys, molts d’ells, compartint espai amb el Basilisc (la bèstia de foc del Ball de Diables de Mataró). L’any 2015, tot i no estar acabats i sense cavallets ni noms, les dues figures són exposades a la III Mostra de Gegants i Cultura Popular de Mataró com els Gegants de les Cinc Sénies.

L’any 2017, en una de les reunions de la Comissió de la Mostra de Gegants, en Toni Braza comenta la possibilitat de tornar a emprendre la restauració de les dues figures a en Carles Rigat i en Pau Gonzalez, que es mostren molt interessats i disposats a continuar la feina estancada. En Carles i el seu pare, en Xavier, es posen en contacte amb en Jordi Cantallops que, entusiasmat amb la idea, es disposa a col·laborar en tot moment. En pocs dies els gegants tornen a Les Esmandies, aquest cop, per a ser restaurats definitivament. Un altre membre de la Comissió de la Mostra, en Llorenç Chércoles, arregla els malmesos cavallets, i parla amb en Sergio Laniado (conegut ninotaire mataroní i antic alumne d’en Nona) de la possibilitat de recuperar els gegants creats pel seu mestre quasi trenta anys enrere. En Sergio es compromet, de forma altruista, a realitzar totes les feines de restauració, construcció de peces perdudes (com les mans de la geganta) i de pintura, mentre en Llorenç, organitza com una mena de “crowdfunding” entre els membres de la Comissió de la Mostra per aconseguir pal·liar el cost dels materials de la restauració. La resposta de bona part dels membres de la Comissió va ser ràpida i, en poc temps, es va reunir la suma d’aquest cost.

Els gegants, no tenien roba i, en Carles i en Pau, van utilitzar, com a font d’informació per a fer-ne de noves, unes fotografies de l’Arxiu Ferragut, fetes per en Jordi Miralles l’any 2002 a l’escola de Les Aigües. En aquelles fotos, els gegants duien la roba original però no els seus estris, la eina de treballar el camp del gegant i el cistell de la seva parella. La geganta, a més a més, ja havia perdut una ma. Per motius purament estètics, en Jordi va dissimular la falta d’aquesta amb un vel que hi va trobar, de tal manera que semblés que la geganta l’estava agafant. Aquest vel, a primer cop d’ull, també podria semblar una xarxa. Aquestes fotos van portar a l’error de convertir els gegants, originàriament masovers, en pescadors.

Els gegants, encara no acabats però ja vestits, són exposats l’any 2018 a la VI Mostra de Gegants i Cultura Popular de Mataró.

Tot el cost de la roba va anar a càrrec d’en Llorenç Chércoles i de la seva dona, la Luz Espino. Aquesta també va realitzar tota la feina de confecció de la vestimenta de les figures. I ell va aportar la resta de complements: l’agulla de remendar i la bota de vi, que construeix ell mateix; i les dues xarxes de pescadors provinents del port de Palamós.

Paral·lelament a tot això, en Carles i en Pau, creen la Colla de Geganters de les Cinc Sénies, que serà la encarregada de portar i vetllar per les figures.

L’any 2019, els gegants es presenten a la VII Mostra de Gegants de Mataró totalment acabats. També es van decidir els seus noms: Ell rep el nom de Llorenç, en homenatge a en Llorenç Chércoles per tota l’aportació i feina feta per recuperar les figures; ella rep el nom de Carme, que és el nom de la patrona del mar i dels pescadors a Catalunya.

El 13 de juliol d’aquell mateix any, la parella de gegants de les Cinc Sénies van realitzar la seva primera cercavila en motiu de la XXIII Gran Nit de la Sardana a Canet de Mar.

Les Cinc Sénies

Les Cinc Sénies és un gran espai agrari al nord-est de la ciutat separat únicament d’aquesta per la riera de Sant Simó. El seu nom prové de les cinc finques pageses que es trobaven justament en sortir de la ciutat. Aquest espai inicial, relativament petit, de mica en mica, va anar augmentant fins englobar tot l’àmbit territorial actual, que a més de la plana de les Cinc Sénies, aglutina les zones agrícoles de Mata, Valldeix i el pla de Sant Simó. Amb una superfície de més de dues-centes hectàrees, és l’espai costaner no urbanitzat més extens des de la ciutat de Barcelona fins al riu Tordera.

Les Cinc Sénies constitueix una espai d’un gran interès natural i d’un gran valor paisatgístic, ambiental, social i cultural. Bastant planera i amb molt bon clima, la zona històricament abastia Mataró amb els productes dels seus conreus, principalment fruites i verdures. Actualment presenta un grau de degradació elevat i la seva supervivència depèn, en gran mesura, de la conservació de la seva activitat tradicional, l’agricultura.


© LA WEB DELS GEGANTS DE MATARÓ
www.gegantsmataro.cat



Anterior

Galeria

Següent


Darreres sortides en les que ha participat

30/07/2020 - Exposició Mataró és festa. La imatgeria festiva de la ciutat.
13/07/2020 - VIII Mostra de Gegants i Cultura Popular de Mataró - Els gegants a les botigues del Casc Antic
07/03/2020 - 20è aniversari d'en Terenci
30/11/2019 - Fem una Mandala Gegant – Acte solidari per les malalties minoritàries de la Marató de TV3
05/10/2019 - 5è Aniversari del Franxesco i Bateg dels Gegants de les Cinc Sènies (Escola Sagrat Cor de Jesús)
31/08/2019 - Serenata del carrer Sant Ramon
24/07/2019 - Les Santes, Festa Major de Mataró (La Gegantada)
13/07/2019 - 23a Gran Nit de la Sardana a Canet de Mar
10/07/2019 - VII Mostra de Gegants i Cultura Popular de Mataró (Exposició)
11/07/2018 - VI Mostra de Gegants i Cultura Popular de Mataró (Exposició)




© LA WEB DELS GEGANTS DE MATARÓ
www.gegantsmataro.cat