La Web dels Gegants de Mataró

La Web dels Gegants de Mataró



Visitants Totals : 1.311.223
Usuaris Conectats : 4






Pipo

www.gegantsmataro.cat

Nom: Pipo
Parella: Ariruma
Colla: Familia Serra i Albert

Any: Estrenat l'any 1976

En Pipo i l’Ariruma, una barreja de gegantons i capgrossos, van ser fruit d’un treball d’estiu que la Roser Albert i part de la seva familia va dur a terme a l’any 1976 a Can Nogueres, la casa de pagès que tenien pels voltants de la Serra de Can Bruguera.

L’estiu d’aquell any, prop d’una dotzena de joves de la familia es van reunir a la masia i, amb dos pots de detergent per a carcassa i quatre fustes revestides amb roba com a estructura, van donar vida a aquesta parella de gegantons. Un any més tard, el 1977, se'ls va unir un altre gegantó, mig sol i mig lluna que va durar molt poc temps.

Els gegantons no van arribar a sortir mai de la masia, tot i que, allà, el setembre de cada any, els joves de la família organitzaven la seva pròpia Festa Major on les figures tenien el seu protagonisme.

En Pipo i l'Ariruma van estar actius fins ben bé l'any 1986, després es van traslladar a una casa que la família tenia al centre de Mataró i allà van restar guardats fins al juliol de 2020 on, per culpa d'un fort aiguat, es van fer malbé definitivament.

Història dels Gegants de Can Nogueres


Soc la Roser Albert i passo a explicar-vos la història dels gegants de Can Nogueres.

Soc la gran de sis germans i vaig ser la primera que vaig casar-me, quan va néixer la meva primera filla el meu germà petit tenia només un any i mig més que ella.

Els estius els passarem a Can Nogueres, la masia familiar, tots junts des de Sant Joan fins al setembre. Els adults treballàvem i baixàvem a Mataró, jo només a les tardes, mentre els meus tres fills i dos germans petits es quedaven a la masia amb una cangur i la minyona dels meus pares. Els hi buscava activitats que no fos només anar d'excursions pel bosc, intentant trobar alternatives com fer tallers de ceràmica, pintar pedres, dibuixar, etc.

Cada any fèiem la festa o aplec de despedida de Can Nogueres a primers de setembre, i vaig decidir fer uns gegants, ja que no teníem res que ens identifiqués. Cal dir que sempre m'ha agradat molt fer celebracions i trobades familiars i amb amics.

Era l'any 1976, la meva germana petita tenia 12anys, el germà 8, la meva filla gran 6, la segona 5 i el petit 2. Amb uns pots de sabó Colon es va fer el cap dels gegants. Els nens varen pintar-los, amb paper varen fer els cabells i els sobrers, els grans vàrem fer la carcassa de fusta perquè es poguessin portar. Vaig fer unes faldilles de teixit de punt de l'empresa del meu marit i el gorro del Pipo de llana de fer jerseis. També varen fer un altre gegantó que era una cara el sol i l'altra la lluna.

El nom d'Ariruma no hem sabut mai que volia dir, era una paraula que repetia el meu fill de dos anys "ariruma a l'agua" quan començava a parlar. Pipo el varen decidir els més grans.

Cada any vàrem fer una gran festa amb els familiars i amiguets i trèiem els gegants.

Els meus fills es varen fer grans i varen passar els anys, però els gegants de Can Nogueres es van quedar a la masia per tots els cosins que varen anar passant.

Quan es va vendre la masia i ningú va voler emportar-se els gegants, nosaltres ens els vam endur i els teníem al traster del garatge. Fa dos anys aproximadament es va inundar el garatge i varen quedar fets malbé. Els vàrem haver de llençar.

Aquí tota la història dels Gegants de Can Nogueres.

Roser Albert


La Serra de Can Bruguera i Veïnat de Valldeix


Situada a la Serra del Corredor que, juntament amb el Montnegre, forma el Parc Natural del Montnegre i el Corredor. La seva carena separa, en bona part, els termes municipals de Mataró i Dosrius. Va del Turó d'en Cabanyes (408 metres) fins a la denominada Serra de Can Cabot de la Brolla. Als seus voltants neix el torrent o riera de Can Bruguera i, conjuntament amb el torrent de Ca l'Ametller i el de Can Marquès, contribueix a la formació de la denominada riera de Valldeix o de Sant Simó, la qual desemboca al mar.

El punt més elevat de la serra, el Turó d'en Tarau de 441 metres, és també la màxima elevació de tot el terme municipal de Mataró. A poca distància d'aquest hi ha el Coll de Can Bruguera, la part més baixa de la carena i on es troba el famós restaurant homònim. Per aquest coll passa l'històric camí que connecta Mataró i Canyamars.

Entre el Turó de Tarau i el coll de Can Bruguera, al camí de la Cornisa, es troba la Font de la Cornisa, protegida com a bé cultural d'interès local. El seu cabal manava a voluntat i provenia de l'aigua que proveïa la urbanització de la Cornisa (de la que en forma part). Es va establir el 1967 i el seu indret, a peu del camí i dalt la carena, estava justificat per l'ús dels vianants que s'adreçaven per la serra de Can Bruguera cap a la vall de Canyamars o la de Dosrius pel Turó de la Creu d'en Serra. Avui en dia, la font és totalment seca, si bé hi arriba l'aigua de la xarxa municipal. Té una decoració de mosaic per a donar fe de la seva existència i de tot l'antic veïnat de Valldeix. Relativament properes a aquesta font hi ha les conegudes Font de la Moreneta i Font de n' Homs, ja al vessant de la muntanya que correspon al terme de Dosrius.

Valldeix és al nord de la ciutat, al peu de la serra de Can Bruguera, a la vall de la riera de Valldeix o de Sant Simó. El topònim Valleix o Valldeix (amb la forma primitiva "Valedex") és documentat l'any 949. Aquest indret va ser poblat ja des de l'època romana i, a principis dels temps medievals, va rebre també habitants procedents del nucli originari d'Iluro.

L'alou de Valldeix és esmentat ja el 1024, i l'ermita de Sant Sadurní de Valldeix el 1066. Durant la baixa edat mitjana aquesta ermita va tenir també l'advocació de Santa Cecília. El 1517 i el 1848 va ser reedificada, i des de la segona meitat del segle XVIII s'hi va fer popular la devoció a Santa Rita que dura fins a l'actualitat. La zona de Valldeix avui en dia, a més de ser una zona residencial de vàries urbanitzacions, inclou complexos esportius, com el C.A. Laietània i la U.R. Laru, així com un càmping de bungalous fixos.

Amb 361 metres d'altura i fent divisòria entre els termes de Mataró i d'Argentona es troba el Turó d'en Dori, especialment conegut perquè a el vessant que dona a Mataró, es troba el Parc Forestal "Turó d'en Dori", inaugurat el 17 de maig de 1975. Es tracta d'un parc de grans dimensions en plena zona boscosa dotat de diferents espais d'esbarjo, de trobada i d'instal·lacions esportives.


© LA WEB DELS GEGANTS DE MATARÓ
www.gegantsmataro.cat



Anterior

Galeria

Següent


Darreres sortides en les que ha participat





© LA WEB DELS GEGANTS DE MATARÓ
www.gegantsmataro.cat