La Web dels Gegants de Mataró

La Web dels Gegants de Mataró



Visitants Totals : 1.119.927
Usuaris Conectats : 7






Pare Echarri

www.gegantsmataro.cat

Nom: Pare Echarri
Alçada: 3,70 m
Entitat: Barri de la Llàntia
Colla: Geganters de La Llàntia
Barri: La Llàntia

Constructor: Sergio Laniado

Any: Estrenat el 29 de gener de 2012

El Pare Echarri, del barri la Llàntia, és un capellà salesià que, a la seva espatlla, carrega una gran pala, amb la que ajuda a la construcció del barri; a la mà dreta hi porta una llàntia, fent referència al nom d’aquest.

El gegant representa i rendeix homenatge a José María Echarri Egúzquiza, un pare salesià que en la dècada dels 60, es va implicar profundament en la lluita per millorar les condicions de vida del barri, i ajuda a fundar l’església i l’associació de veïns, tant pel que fa a la construcció, com a la posterior formació de l’entitat. A diferència de molts personatges carismàtics de referència de l’època, amb seguidors i detractors, Echarri és recordat, tant pels veïns de la Llàntia com pels seus exalumnes del col·legi dels Salesians, com un home essencialment bo.

El Pare Echarri no és la primera figura de la Llàntia. Abans de l’existència d’aquest gegant ja comptava amb el capgròs Isidre, de l’any 2003, construït al taller Sarandaca, en homenatge de l’Isidre Llovera, primer veí del barri; i l’Executiu, un dels històrics gegants del COPP de l’any 1977 i que la colla dels Geganters de la Llàntia recupera i l’incorpora com a gegant de la Llàntia a l’any 2008.

Els Geganters de La Llàntia es van fundar oficialment el 2009, tot i que ja feia un temps que exercien pràcticament com colla gegantera del barri amb el nom de Geganters d’Enlloc. Un cop es van establir com la colla oficial del barri, tant ells com l’associació veïnal, van posar sobre la taula la idea de fer una nou gegant que tingués un fort lligam amb la zona que representaven. En poc temps es van decantar de forma clara per la figura de José María Echarri, un capellà salesià, mestre i veí del barri a la dècada dels 60. Conegut popularment com el pare Echarri, encara hi ha molts veïns que el recorden amb estima per la seva implicació a la lluita per millorar les condicions de vida de la gent de la Llàntia en aquells complicats primers anys de vida del barri amb tot tipus de carències.

El projecte del gegant anava agafant forma molt lentament, fins que un dia, va arribar la notícia de què al pare Echarri li havien diagnosticat una greu malaltia, que amb els seus 77 anys, podria ser terminal. Aquest fet va fer que geganters i membres de l’associació, decidissin, molt oportunament, accelerar tot el projecte de creació de la figura per tal que Echarri el pogués arribar a veure en vida.

Alguns membres dels Geganters de la Llàntia van anar, als Salesians de Sant Boi, on vivia Echarri des de feia temps, per visitar-lo, intercanviar idees i solucionar alguns dubtes sobre com havia de ser la futura figura. Des d’un principi, tothom tenien clar que el gegant tindria l’aspecte físic propi de l’edat del capellà quan vivia a Mataró; també que portaria una llàntia a la mà, com a símbol del barri. Entre les propostes que va realitzar el mateix pare Echarri va sortir la de portar un llibre, un maó o, finalment per la que es va decantar, una gran pala, en record de la seva part de construcció “literal” del barri. Sobre el vestuari, Echarri ho tenia molt clar: una camisa grisa amb un alçacoll i una faldilla negra.

La figura va ser encarregada al constructor mataroní Sergio Laniado, del taller La Closka, mentre que la confecció del vestit el va fer la Pepita Fernández de l’Artesania Dorada. El cavallet el va construir en Pere Roig.

El 29 de gener de 2012, dins dels actes de la festa de San Joan Bosco de la Llàntia, es va fer l’estrena del gegant, en presència, com noi podia ser d’una altra manera, d’un envellit però molt il·lusionat José María Echarri.

El dia de la seva presentació, 29 de gener de 2012, va ser esplèndida. Un diumenge al matí, amb ell present, el nou gegant entrava al parc de La Llàntia. Algú recorda de quina manera es va estrenar? Algú sap l’anècdota? Hi havia una figura amagada en una tela al mig del Parc de La Llàntia. Tothom esperava que fos la nova figura, però realment estava l’Executiu. En destapar la figura, el Pare Echarri va aparèixer per un altre cantó de la plaça donant la gran sorpresa!

Des d’aleshores el Pare Echarri representa a la Llàntia allà on va, amb el permís, és clar, de l’Executiu, el primer gegant de la colla; i de l’Isidre, la primera figura del barri.

Les dues figures, Pare Echarri i l’Executiu, disposen d’un ball propi que es pot ballar tant en parella com individualment. Es tracta de la peça, composada per la Roser Olivé, titulada ‘Animal’, adaptada per Mickey de los Reyes i coreografiada per Pompili Massa.

José María Echarri i el naixement de La Llàntia

El barri de la Llàntia va néixer als anys cinquanta fruit de la forta immigració, procedent principalment, del sud de la península. La zona, que inicialment eren camps de conreu, vinyes i pinedes, en pocs anys constituïa un conjunt d’urbanitzacions anàrquiques (Santa Catalina, Vila, Benet, La Floresta, etc.) construïdes pels propis immigrants. A la dècada dels 60, constituïa un espai deixat de la mà de Déu, mancat de tot tipus d’infraestructures i de serveis tan bàsics com l’aigua i la llum. A tot això s’hi havia de sumar que estava pràcticament aïllat de la ciutat, doncs només s’hi podia accedir per dos punts, a quin més difícil: la part alta de Cerdanyola, que constituïa una travessia de varis kilòmetres; i el torrent d’en Trisac, més directe però moltes vegades intransitable.

És en aquests anys quan els veïns es comencen a organitzar per reclamar els seus drets a les autoritats locals. En aquests moviments veïnals va destacar la figura clau de José María Echarri, un jove capellà salesià, mestre de l’escola de Sant Antoni de Pàdua.

José María Echarri Egúzquiza va néixer a Lekunberri (Navarra) l’onze de setembre de 1933. A més de formar-se com a sacerdot als salesians, va estudiar física i es va dedicar a l’ensenyament. Segons expliquen els que el van conèixer, el jove capellà reunia professionalitat, bon humor, treball i un fort compromís vers els més necessitats.

A principis dels anys seixanta va arribar a Mataró, destinat al col·legi dels Salesians per fer de mestre de matemàtiques i química entre d’altres tasques. Just al nord de l’escola, començava a créixer la Llàntia, una barriada obrera que vivia en poc més que ‘barraques de subsistència’, mancada de tot tipus de serveis essencials.

Echarri de seguida va connectar amb aquella gent, senzilla i treballadora, que construïa les seves llars amb les pròpies mans. Tal com explicava ell mateix, “Vaig arribar a aquell barri tan desemparat perquè creia que els seus veïns necessitaven una mica d’espiritualitat”. El jove pare salesià es va implicar profundament en els problemes del barri. Allà pujava cada diumenge, a fer missa o a treballar ajudant als veïns. Quan calia es treia la sotana i “a pic i pala” feia el que fes falta, ja fos cavar rases o ajudar a aixecar les parets de les cases.

També va saber aplegar els veïns al voltant d'un projecte de barri, els va animar a unir-se per reclamar tot allò que els hi pertocava, assessorant les seves reivindicacions i, fins i tot, liderant-les.

L’any 1965, promou la construcció d’un barracó per fer-hi missa (lloc on actualment està situada l’església de Sant Joan Bosco) i que també esdevindria en la seu de tot el moviment veïnal; es celebraven assemblees, s’organitzaven festes... i es va impulsar el naixement de l’Asociación de Cabezas de Familia San Juan Bosco, origen de l’actual AVV de La Llàntia.

Va ajudar a construir l’edifici del centre social, fins i tot va arribar a sortejar un cotxe per poder comprar les bigues que aguantaven tot el recinte. Encara avui es recordat amb una placa que porta el seu nom, en la resolució de les necessitats humanes, materials i espirituals.

En poc anys es van aconsegueixen grans fites com ara que totes les cases tinguessin llum, que hi hagués recollida periòdica de brossa o que es creés una font d’aigua. Finalment, l’any 1968, l’Ajuntament de Mataró va reconèixer les diferents urbanitzacions de la zona com un sol barri, sota el nom de La Llàntia.

A part de fer de mestre als Salesians i d’activista social a la Llàntia, José María Echarri també exercia de vicari a Argentona, on celebrava els oficis en castellà, tot i que també s’esforçava molt en fer servir la llengua dels seus feligresos, el català, fet totalment remarcable en aquella època de dictadura on aquesta llengua estava perseguida en els actes públics.

A principi dels anys 70, va ser destinat a l’Escola Mare de Déu dels Dolors, el col·legi dels Salesians de Sant Boi, on continuaria impartint classes fins a la seva jubilació. Però sempre trobava una excusa per tornar a deixar-se caure per la Llàntia i visitar tots els vells amics que havia fet allà.

José María Echarri sempre havia destacat per ser un home molt fort, i no va patir cap malaltia fins anys desprès de la seva jubilació, als 75 anys, en què se li va diagnosticar un càncer de colon. Tot i que va superar la malaltia, aquesta, poc després va tornar, cosa que el va desgastar força. L’any 2012, amb 78 anys i ja força malalt, va tornar a la Llàntia amb la gran il·lusió d’assistir a la inauguració del gegant que li retria homenatge. Va fer un discurs, mirant el gegant i, emocionat, deia que es veia a ell quaranta anys enrere. Va ser un bon comiat d’un barri que no l’havia oblidat.

José María Echarri Egúzquiza va morir el 18 de març de 2013 a Barcelona a l’edat de 79 anys.

L’Isidre Llovera

La primera figura pròpia del barri de la Llàntia no va ser un gegant, sinó un capgròs, l’Isidre, en homenatge a Isidre Llovera, que va ser conegut per ser el primer veí de la Llàntia.

La Llàntia va nàixer al nord oest de la ciutat. Les terres, inicialment eren camps de conreu, vinyes i pinedes. En mig d’aquestes terres hi havia una masia: la Masia de ca l’Isidre, que quedaria sempre lligada al barri.

L'Isidre Llovera i Arqué va ser un home reconegut com a un dels primers habitants del barri i vivia a la masia de la Boixa (que dóna el nom al carrer homònim). Va ser un pagès durant tota la seva vida i durant un temps va obrir una botiga de queviures i un bar a la seva pròpia masia. Era un home sempre disposat a ajudar els nous veïns del barri, fins i tot, els va vendre els seus terrenys, amb facilitats de pagament, perquè poguessin construir el que seria el Centre Social de la Llàntia.

La figura de l’Isidre va ser realitzat Ramon Aumedes al "Sarandaca" de Granollers i va ser presentada el 2003. Anys més tard, quan els Geganters de la Llàntia es van establir com a colla gegantera del barri, van adoptar aquesta figura amb els braços ben oberts.

Els Geganters de la Llàntia

Els Geganters de La Llàntia es va fundar el 2009, per un grup de joves; Dídac, Eber i Mickey, que es van conèixer a la desapareguda The Oratam Company, en un grup de percussió reciclada format dins d’aquesta companyia.

The Oratam Company va néixer el 31 d’octubre del 2007, formada per un grup de nois, molt joves però molt actius que es dedicaven a fer tot tipus d’activitats festives: grups de percussió, malabars, atraccions de foc, etc. L’entitat va estar molt lligada des dels seus inicis al barri de La Llàntia i en concret a l’Associació Enlleura’t i l’AVV de La Llàntia.

Amb el pas dels mesos, van decidir ampliar la seva activitat fundant dins de la companyia el grup juvenil Bogeria Gegantera que, sota la tutela i ajuda de la Colla de la Norilca, tenia com a objectiu recuperar els històrics gegants del COPP (Centre d’Orientació Psicopedagògica) per poder tenir uns gegants propis i realitzar cercaviles amb ells.

Es van posar en contacte amb l’Aureli Masafrets, custodi dels gegants del COPP des de feia molts anys, amb la proposta de recuperar alguna de les figures. La primera que es restaura és l’Home II, que des d’aleshores rebria el nom de Roy, per decisió conjunta entre Bogeria Gegantera i el propi Aureli Masafrets.

Els ànims d’aquest grup de joves per fomentar la cultura gegantera era tal que, a principis de l’any 2008, dos dels seus membres, l’Aytor i en Dídac, van carregar sobre les seves espatlles la parella de Guàrdies Civils i, tot caminant amb ells, van arribar a Argentona per a participar a La Passejada, del Dia Solidari, acte que va organitzar la pròpia The Oratam Company i que es va du a terme el dia 26 de gener de 2008. En la cercavila, a més de la parella de Guàrdies Civils, van participar el Senyor Queco, l’Iris, en Tridi i el primer gegant recuperat per Bogeria, en Roy.

Finalment el grup es va centrar principalment en només dos dels gegants del COPP. A un li va donar una nova aparença, l’Home que va passar a ser el Monjo. L’altre, l’antic Jutge, va conservar la seva personalitat inicial però no el nom, que va passa a ser l’Executiu.

També es van fer càrrec del capgròs Isidre de La Llàntia, figura estrenada feia anys però que encara no tenia colla oficial.

Poc després, l’agost del 2008, el grup es va dividir. Fruit d’una d’aquestes divisions naixia el grup que es faria càrrec de les tres figures recuperades del COPP; els Geganters d’Enlloc. Format per Dídac Nierga, Eber Robledo i Mickey de los Reyes, amb el nom de, ‘Geganters’ com a referència a que eren geganters i ‘d’Enlloc’, perquè encara no tenien cap entitat que els hi fes de ‘paraigua’ on resguardar-se.

Els tres joves, veien la necessitat d’estar emparats sota alguna entitat, es van decidir per l’AVV de La Llàntia, ja que a aquesta encara no hi havia colla de gegants oficial. La junta de l’AVV del moment va acceptar el projecte i els va cedir un petit espai per poder guardar les figures. Naixia així els Geganters de la Llàntia que, en molt poc temps, es va convertir en una de les colles més actives tant a dins com a fora de la ciutat.

Tot i que la Llàntia, comptava amb dos festes pròpies i ben arrelades (la de Sant Joan Bosco, a l’hivern, i la seva gran Festa Popular a l’estiu), l’any del 2014, gràcies als Geganters de la Llàntia, se’n crea una de nova: la Festa de la Tardor.

La Festa de la Tardor i el Túnel del Terror

La festa, centrada en el seu famós Túnel del Terror, dura tot un cap de setmana en què es fan tot un seguit d’actes, tallers, visionat de pel·lícules o la coneguda cercavila de recollida de caramels.

La seva creació va sorgir a partir d’una idea que feia temps que voltava pels caps dels membres de la colla, la de realitzar un túnel del terror. Això es va ajuntar amb el fet, que en l’època de la castanyada, no hi havia cap festa al barri ni a la ciutat que ho celebrés d’una forma popular i participativa.

Els túnels del terror (coneguts també com a passatges o cases del terror) són un tipus d'espectacles que tenen com a principal objectiu espantar els visitants. Normalment es centren en una història que és personalitzada per l’acte, amb personatges reals que interpreten un paper davant els visitants. En general, solen començar amb una petita introducció i, amb una estructura laberíntica; els visitants van passant per diferents passadissos, normalment foscos, per arribar a diferents sales, on s’interpreten diverses escenes terrorífiques.

L’any 2014, els Geganters de la Llàntia van aconseguir crear el seu primer Túnel del Terror al centre de l’Associació Enlleura’t i Espai Jove la Llàntia. Naixia així l’acte principal al voltant del qual es crearia la Festa de la Tardor. Festa, que en molt poc temps, es faria molt popular i esperada tant al propi barri com als del voltant: Cerdanyola, Via Europa i Cirera.


© LA WEB DELS GEGANTS DE MATARÓ
www.gegantsmataro.cat



Anterior

Galeria

Següent


Darreres sortides en les que ha participat

30/07/2020 - Exposició Mataró és festa. La imatgeria festiva de la ciutat.
07/03/2020 - 20è aniversari d'en Terenci
02/02/2020 - Festes de Sant Joan Bosco del Barri de La Llàntia (Pujada a la muntanya de la Creu)
01/02/2020 - Festes de Sant Joan Bosco del Barri de La Llàntia (Cercavila de gegants)
24/11/2019 - 15a Festa de Tardor del Col·legi Cor de Maria
17/11/2019 - 15è Aniversari de la Geganta Anna
16/11/2019 - Cercavila solidària Som Grocs
12/10/2019 - Festes del Pilar de Fraga
08/09/2019 - 45a Festa de la Verema d’Alella
24/08/2019 - Festa Major de Santa Oliva
24/07/2019 - Les Santes, Festa Major de Mataró (La Gegantada)
13/07/2019 - Festes del Barri de La Llàntia
10/07/2019 - VII Mostra de Gegants i Cultura Popular de Mataró (Exposició)
20/06/2019 - 50è aniversari de l’Associació de Veïns del Barri de la Llàntia (Exposició a l’Ateneu Fundació Iluro)
20/06/2019 - 50è aniversari de l’Associació de Veïns del Barri de la Llàntia (Cercavila de gegants)
01/06/2019 - XIIIè Aniversari d’en Mia (Col·legi Valldemia)
25/05/2019 - XXX Trobada de Gegants de Vacarisses
19/05/2019 - Festes del Barri de la Via Europa-Nou Parc Central
12/05/2019 - 4a Festa solidària d’Un Somriure per l’Aleix
23/04/2019 - Diada de Sant Jordi


Veure totes les sortides arxivades d'aquest gegant

© LA WEB DELS GEGANTS DE MATARÓ
www.gegantsmataro.cat