La Web dels Gegants de Mataró

La Web dels Gegants de Mataró



Visitants Totals : 1.128.970
Usuaris Conectats : 4






La Dona

www.gegantsmataro.cat

Nom: La Dona
Parella: L'Home
Entitat: COPP
Barri: Centre

Constructor: Membres de les COPP

Any: 1990

< Veure La Dona posterior >

La majoria dels gegants que coneixem del COPP van néixer durant les dècades dels anys setanta i vuitanta i volien representar els diferents estaments institucionals del moment: el poder social (el jutge, el guàrdia municipal, la parella de guàrdies civils, el capellà, la monja, el rei...) i la família (el pare, la mare i la filla de procedència pagesos).

Encara que la qualitat artística d’aquestes figures no eren res de l'altre món, pel que van representar durant els anys 70 i 80, amb tot tipus de sortides, entre festives i reivindicatives, molta gent de Mataró els recorda amb molta estima i una mica de malenconia.

El Centre d’Orientació Psicopedagògica (COPP) va arrencar com una entitat cultural dins de la Unió de Cooperadors de Mataró els anys seixanta. Va néixer per cobrir una necessitat sociocultural i de creixement espiritual dels membres cooperativistes i com una proposta diferent a la dels grups polítics.

Jordi Serra, coordinador d’animació de Barcelona, va tenir un paper molt important en el naixement del moviment lúdic de l’entitat, que es va plasmar, al carrer, amb els primers gegants del COPP (al principi dels anys setanta), els quals van desfilar, entre d’altres llocs, per la Riera, acompanyats de la Família Robafaves i els Nans.

Aquestes primeres figures eren cinc o sis, i es tractava d’un tipus de gegants de pal molt senzills, amb una mena de canya que n’aguanta cadascuna de les mans, que els membres de la colla subjectaven per donar-los mobilitat, com si fossin uns titelles gegants.

Els gegants del COPP més coneguts es comencen a construir cap a final dels anys setanta, gràcies a uns tallers d’art i plàstica dirigits pel mestre Jordi Vallès. Fruit d’aquesta segona fornada de figures van néixer tot un grapat de capgrossos i sis gegants: l’any 1977 el Rei, el Capellà i el Jutge (actual Executiu); i l’any 1979 el Pagès, la Pagesa (més tard la Bruixa o la Vella Groga) i la Nena (més tard coneguda com la Princesa).

Tots aquest gegants, tal com va succeir amb els seus predecessors, els titelles, van adquirir un paper festiu i reivindicatiu molt important, recuperant un dels espais públics de reunió més populars i prohibits pel franquisme: el carrer. Els gegants Van sortir al carrer i van ser fets ballar pel poble; més que una parodia del règim, doncs, representaven el poder al servei del poble. És d’aquesta manera, simbòlica i festiva, una de les possibilitats que tenien les classes populars de manejar el poder sense valdre’s de revolucions violentes. Les figures també es van utilitzar en diverses accions reivindicatives del patrimoni immobiliari espoliat a la Unió de Cooperadors de Mataró durant la dictadura franquista. Quasi tots aquests actes lúdics que protagonitzaven els gegants, també anaven acompanyats de xerrades, conferències, taules rodones, etc.

Cal recordar l’anècdota més tràgica que van protagonitzar dues d’aquelles figures a la vila veïna d’Argentona. A la meitat dels anys setanta, es va legalitzar l’Associació de Veïns d’Argentona. Per celebrar-ho, l’any 1977 es va fer una acció pels carrers del poble en què els veïns recuperaven els noms que tenien els carrers abans de la dictadura franquista. La comitiva que canviava les plaques dels noms anava acompanyada per una parella de capgrossos del COPP que representaven dos guàrdies civils, que, de manera festiva i amb actitud poètica, repartien clavells entre els ciutadans d’Argentona. Aquest fet va ser interpretat com una mofa, com una burla a l’autoritat que representava el cos de la guàrdia civil, pels delators que estaven en contacte amb les autoritats franquistes entre els argentonins.

Aquell mateix dia, a la tarda, la guàrdia civil es va presentar a l’exposició que l’Associació de Veïns tenia oberta al carrer Gran; van requisar els dos capgrossos, van obrir un expedient aplicant el ‘código militar’ i van preparar un judici, amb consell de guerra, contra el president i el secretari de l’associació. Van ser uns moments d’interrogatoris que van despertar molta por entre els veïns i els encausats, que es van amagar a la muntanya per temor de ser detinguts i empresonats.

L’Associació de Veïns d’Argentona sempre va defensat que el seu esperit no va ser mai ridiculitzar l’autoritat de la guàrdia civil, sinó demostrar que la seva autoritat està al servei dels ciutadans i que podia tenir una actitud amable amb tothom que s’hi relacionava. L’afer amb el temps es va anar calmant, segurament per les influències dels amics que feien “de bons” entre les autoritats d’aquell moment.

Un cop recuperada bona part de les llibertats, els gegants del COPP, van omplir els carrers de forma habitual. L’any 1979, el Rei, la Bruixa i el Capellà van participar a la primera concentració de gegants mataronins en motiu de la Diada de Sant Jordi; la històrica trobada que va iniciar una tradició que perdura fins avui dia. Als anys vuitanta, eren els gegants més actius de Mataró juntament amb els dels esplais.

L’any 1986 es van construir varies figures més; el Municipal, la Monja, la Dama de la Pamela i la popular parella de Guàrdies Civils. Totes elles va estar exposada, durant més de 25 anys, a l’edifici del Cafè Nou, al bell mig de la Riera, vigilats sempre per l’atenta mirada d’Aureli Masafrets, un membre molt actiu de la Unió de Cooperadors i que va ser el custodi de les figures durant moltíssim anys.

L’activitat dels gegants del COPP, al final de la dècada dels vuitanta, decreix considerablement i, al principi dels noranta, en comença la decadència. Tot i així, el 1988 es van fer les testes del Professor (conegut també com a Dalí), la Hippie (coneguda també com la Dona de les Flors i posteriorment reconvertida en la Tomeua) i l’Home II (sense nom en aquella època i batejat com en Roy l’any 2007). L’any 1990 les tres figures ja estan acabades juntament amb dues de noves, fetes aquest cop amb fibra de vidre: l’Home (que es reconvertirà posteriorment en el Monjo) i la Dona (que es reconvertirà posteriorment en el Tomeu).

Als anys 90, la activitat dels gegants de COPP va minvar tant que, es pot dir, que la seva presència als carrers, durant aquest anys va ser més aviat anecdòtica. L’any 1994, la Dona i la Tomeua es van cedir a l’escola Germanes Bertomeu on, Pep Sivilla, mestre de l’escola i persona molt activa en el moviment veïnal i cultural de la ciutat, els hi va donar una nova personalitat com a gegants de l’escola; van nàixer així en Tomeu i la Tomeua.

A l’any 2007, The Oratam Company, una entitat molt jove però amb moltes ganes de contribuir al foment de la cultura es va posar en contacte amb l’Aureli Masafrets amb la proposta de recuperar alguna de les figures. La primera, l’Home II que es restaura i rep el nom de Roy, decidit conjuntament entre Oratam i Aureli Masafrets, en record d’un personatge molt important per a l’entitat cooperativista.

Els ànims d’aquest grup de joves era tal que, a principis de l’any 2008, dos dels seus membres, l’Aytor i en Dídac, van carregar sobre les seves espatlles la parella de Guàrdies Civils i, tot caminant amb ells, van arribar a Argentona per a participar a La Passejada, del Dia Solidari, acte que es va du a terme el dia 26 de gener de 2008. A diferència del que va passar tres dècades enrere en què es van requisar les figures ‘guàrdies civils’ del COPP, aquest cop, l’acte va concorre amb normalitat i sense amenaces policials. La parella de gegants van estar acompanyar, per a l’ocasió, pel Senyor Queco, l’Iris, en Tridi i el primer gegant recuperat per Oratam, en Roy.

Poc després, els membres de la companyia Oratam van fundar ‘Bogeria Gegantera’, un grup dedicat especialment a treballar i restaurar els gegants. Es van posar mans a la feina i, en poc temps, en va recuperar dos i els hi van donar una nova aparença: Un d’aquests gegants va ser l’Home que va passar a ser el Monjo. L’altre va ser l’Executiu, l’antic Jutge que va conservar la seva personalitat inicial però no el nom. L’Executiu en poc temps va passar a ser molt conegut a tota la ciutat ja que es va convertir en el primer gegant del barri de la Llàntia.

La resta dels gegants del COPP, amb el temps i el canvi de seu de l’entitat, es van deteriorant molt. Amb el temps, alguns van quedar en un estat força lamentable i d’altres van desaparèixer.

L’any 2018, un parell de joves, molt involucrats amb la Web dels Gegants de Mataró i la Mostra de Gegants, en Jan Portet de la Colla de la Norilca i en Carles Rigat de la Colla Xamarca, decideixen restaurar tots els gegants que queden al COPP, un per any.


© LA WEB DELS GEGANTS DE MATARÓ
www.gegantsmataro.cat



Anterior

Galeria

Següent


Darreres sortides en les que ha participat





© LA WEB DELS GEGANTS DE MATARÓ
www.gegantsmataro.cat